Resultats de la cerca

Estudiant de medicina a Barcelona, assistí a les reunions organitzades per Fanelli 1869 i s’afilià a l’Aliança de la Democràcia Socialista Delegat als congressos obrers de Barcelona 1872 i redactor de La Federación , essent secretari juny-juliol de la secció barcelonina de l’AIT, es destacà per la seva actitud insurreccionalista el 1873 Partidari de mantenir la Federació Regional Espanyola en la clandestinitat, fou el centre de les Comissions Federals de 1875-80 Fou també el principal redactor 1877-80 de La Revista Social , entre d’altres Criticat per autòcrata i intellectual, es retirà de la…

Trinitari calçat, fou mestre de l’orde, provincial i vicari general de la Gran Bretanya i Irlanda Escriví 1653-54 uns Annales , que arriben fins al 1333, inèdits, i un Chronicum de l’orde Verona, 1645, ple d’errors, que es perpetuaren en els historiadors posteriors de l’orde

Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…

Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra escrita el…

Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim

Autora d’una obra molt reduïda, aconseguí un èxit remarcable amb Two Serious Ladies 1943 la seva única novella, de gran subtilesa i penetració psicològica És autora, a més, de l’obra teatral In the Summer House 1953 i d’un volum de narracions 1966 Estigué casada amb l’escriptor Paul Bowles

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…

Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts 1869, membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar 1873

Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu'min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqāma en elogi del càlam Maqāma fī waṣf al-qalam

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També fou convidat a…