Resultats de la cerca

Seguidor de les tradicions mèdiques de Cos, defensà la teoria del pneuma aire transformat al cor i al cervell en principis vital i psíquic, practicà innombrables disseccions i fou mestre d’Heròfil, el qual renovà els mètodes en aquella famosa escola mèdica

Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825

Estudià medicina a la Universitat de València Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Specimen materia medicae in gratiam praxim inchoantium València 1779 A partir del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella Universitat

Treballà en física nuclear, física biològica i física mèdica Fou un dels inventors del ciclotró, la qual cosa, juntament amb les investigacions sobre elements radioactius artificials, li valgué el premi Nobel de física el 1939 Participà en la fabricació de la bomba atòmica

Actuà eficaçment durant l’epidèmia de còlera del 1821 Fou secretari de la junta suprema de sanitat, catedràtic de medicina a Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts Publicà una Memoria sobre el cólera morbo 1834 i Patología médica 1850

Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945, conjuntament amb el…

Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya

Protegit de Julià l’Apòstata, el seguí a les Gàllies i divulgà entre els bàrbars els coneixements de la ciència clàssica Fou autor d’una monumental Collecció mèdica , abreujada en una Sinopsi posterior, molt més coneguda Ambdues obres són d’una clara inspiració galènica

El seu objecte principal és d’obtenir una millor redistribució de la renda Els factors que l’afavoreixen són les despeses d’explotació destinades a obtenir la renda, les personals assistència mèdica, pagament d’altres tributs, etc i les càrreges familiars del contribuent deducció per esposa, per fills, etc