Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Aribau, un mite discutit
Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…
Carme Amaya i Amaya

Carme Amaya i Amaya
(CC0)
Dansa i ball
Cinematografia
Ballarina i actriu.
Vida Nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla del guitarrista flamenc José Amaya, El Chino , de molt petita ja ballava en locals públics de la ciutat, on fou coneguda com La Capitana o El Torbellino Gitano , arran de la passió en la interpretació de les seves danses El 1929 Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on actuà formant part del Trío Amaya Triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires on un teatre porta el seu nom, i el 1941 es presentà i feu gires als EUA amb el quadre flamenc Carmen Amaya and Her Gipsy…
,
pròleg
Literatura
Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.
Pot constituir una part concreta de la mateixa obra, com a prefaci o introducció, o bé pot ésser una part autònoma
luteranisme
Cristianisme
Conjunt doctrinal i moviment cristià que té l’origen en Martí Luter.
Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme…
Jaume Ferran i Clua
Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
Biologia
Fotografia
Metge, bacteriòleg i pioner de la fotografia.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …
,
Sant Martí de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Torre campanar, de base quadrada, situada al sector nord-est del conjunt, afegida a l’obra primitiva, avui molt modificada ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Martí es troba una mica aïllada al sud del nucli, ara despoblat, de Soperuny, a 1 229 m d’altitud Soperuny descansa als peus dels contraforts meridionals de la serra del Cis, sota mateix del pic d’Amariedo Mapa 32-11251 Situació 31TCG055892 Des del Sas cal remuntar la pista que travessa una roureda en direcció nord Al capdamunt del barranc de Soperuny hi ha, ruïnós, el poble homònim MAF Història No es disposa de cap…
Henri-Montan Berton
Música
Compositor, violinista i professor de música, membre d’una prolífica família de músics francesos.
Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…
comtat de Verdú
Història
Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).
Ha passat als Fagalde
marquesat de Rioflorido
Història
Títol concedit el 1793 al noble oriolà Francesc Viudes i Maltès de Vera, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina