Resultats de la cerca

Fill d’eslovens de Caríntia, durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare fou soldat de la Wehrmacht alemanya, mentre que la seva mare morí al camp de concentració de Ravensbrück La seva primera novella, Zmote dijaka Tjaža ‘Pupil Tjaž’, fou traduïda a l’alemany per l’autor Peter Handke El 1960 fundà la revista literària Mladje a Klagenfurt/Celovec, junt amb Erik Prunč i Karel Smolle Escriu les seves obres únicament en eslovè i les publica a Eslovènia i a Àustria El 2004 fou guardonat amb el premi de literatura France Prešeren d’Eslovènia Publicà, entre altres, les novelles Odstranitev moje…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’Evangeli…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània  1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres,  Fugir 1985,  Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i  El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…

Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni 1938 i La ciutat submergida 1947 El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals 1962, de versos tallats i tècniques avantguardistes Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes , on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps 1984 i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I 1993 També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall 1948 Fou membre del grup Oasi, collaborà en la premsa escrita Mirador ,…

Desenvolupament enciclopèdic Tracta del «cel», on vol anar el poeta, que és el firmament que envolta la Terra amb els seus astres com a figuració de l’estatge de Déu, però que també és el paradís, la pàtria última de l’ànima immortal El llibre consta de trenta-cinc poesies, dedicatòria i pròleg Tot i que no és unitari, hi predominen les poesies d’admiració per les meravelles de l’univers astral, vistes pel poeta com l’obra del Creador i percebudes amb «terror» del sublim alhora que amb tendresa casolana La documentació del poeta amb dades de la ciència del seu temps es conjumina amb dades del…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

Conegut també com a Marquès de Camps Enginyer forestal i polític molt actiu presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear el 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre del 1897 al 1901, etc, milità a la Lliga Regionalista i exercí diversos càrrecs públics diputat per Olot del 1900 al 1902, per Barcelona el 1916, per Igualada el 1918, senador per Girona del 1903 al 1905 i del 1919 al 1923, etc, fins que el 1924 es retirà de la política Publicà, entre d’altres, els volums de narracions Del meu sarró 1912, Cortal marí 1912, Toia virolada 1915 i Floren 1923 La seva és…

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen…

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a especialista en pediatria a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’aquesta ciutat El 1991 va fundar l’Associació Catalana Pro Alletament Matern, ACPAM, entitat sense ànim de lucre que organitza cursos de formació sobre lactància materna per a professionals sanitaris i publica materials informatius i educatius sobre el mateix tema És autor dels llibres El meu nen no em menja 1999, Omple'm de petons 2003, Manual práctico de lactancia materna 2004, Un regal per a tota la vida, guia de lactància materna 2007, Entre tu…

Diplomada en belles arts i en magisteri, exercí la docència És una de les creadores de l’Escola d’Art de Ripoll, i ha fet crítiques d’art a la Revista de Girona En el camp de la literatura, ha conreat la poesia, el conte — Quatre contes per a infants 1981, premi Ciutat d’Olot— i l’assaig — Joan Prat i Forga 1897-1971 Apologia del meu mestre 1987— És autora del poemari Amor 1979, premi Ciutat d’Olot i de nombrosos poemes publicats a L’Olotí i La Comarca d’Olot , entre d’altres L’any 2002 presentà Versos i cançons Entre altres premis, ha estat guardonada amb la Gran Medalla dels Jocs Florals…