Resultats de la cerca
Es mostren 2225 resultats
ull de cicló
Meteorologia
Centre del cicló tropical.
Es caracteritza per una calma total, cel esboirat, augment de la temperatura i un mínim baromètric Aquesta situació contrasta fortament amb el que succeeix en els punts més extensos del cicló, on predominen vents violents, nebulositat abundosa i pluges fortes
Revista de locomoción aérea
Esports aeris
Publicacions periòdiques
Revista d’aeronàutica publicada a Barcelona el 1909.
Fou l’òrgan oficial de l’Asociación de Locomoción Aèrea de Barcelona Publicava treballs d’aviació originals i conferències i articles de revistes d’altres associacions europees De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim una trentena de números
Ring: revista técnica de comentario e información pugilística
Boxa
Publicacions periòdiques
Revista de boxa publicada a Barcelona des del 25 de juny de 1929.
Informava de l’actualitat de la boxa a Barcelona, arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i publicava articles de tècnica boxística, d’autors com Ramon Larruy De periodicitat setmanal, sortia els dimarts Se’n publicaren com a mínim vint números
Sidral deportiu
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista humorística d’esports publicada a Barcelona el 1925.
Fou fundada i dirigida per Antoni Ollé, que utilitzava els pseudònims Aquell , El savi de la redacció o Nyèbit , i hi collaboraren els populars dibuixants Roca i Mestres De periodicitat setmanal, tenia setze pàgines i se’n publicaren com a mínim quinze números
tropopausa
Meteorologia
Capa que separa la troposfera de l’estratosfera.
En l’atmosfera tipus és situada a uns 11 km sobre el nivell de la mar, bé que, segons els llocs, pot variar entre límits més amplis El valor mínim es presenta als pols 8 km, i el màxim a l’equador 17 km
isotopia
Lingüística i sociolingüística
Coherència (anomenada també cohesió o consistència) d’un text mitjançant la qual hom pot distingir els texts que informen un procés comunicatiu de la mera acumulació de signes motivada per raons pràctiques (diccionaris, concordances, índexs, etc) o artístiques (algunes formes de la poesia d’avantguarda ).
La isotopia aplica el concepte de recurrència de la semàntica textual Perquè hi hagi isotopia cal, com a mínim, que dos lexemes d’un text, situats l’un al costat de l’altre en una proximitat contextual abastable, tinguin en comú un tret semàntic
opistoconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que inclou els animals, els fongs i alguns protists.
Es caracteritzen per presentar, com a mínim en algun moment de llur cicle biològic, cèllules flagellades, com per exemple els espermatozous dels animals o les espores dels quitridiomicots o quítrids Chytridiomycota , un tipus de fongs, o durant tota la seva vida, com en els coanoflagellats
elastà
Indústria tèxtil
Fibra sintètica d’elastòmer constituïda, com a mínim, pel 85% en massa d’un poliuretà segmentat.
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
classe
Lògica
Conjunt de tots els objectes, els elements, etc, que posseeixen com a mínim una característica comuna.
És un concepte fonamental en la lògica moderna Els elements d’una classe són anomenats membres Hom diu que dues classes són idèntiques quan tenen els mateixos membres És anomenada classe universal la que comprèn tots els membres de l'univers del discurs, i classe buida la que no té cap membre El conjunt de tots els elements de l’univers del discurs que no són membres d’una classe forma el complement d’aquesta classe
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina