Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
creu llatina
Creu llatina
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu amb el travesser situat a tres quarts de l’alçada del pal.
Hom l’anomena també creu llarga o creu de la Passió Normalment dins l’escut mai no en toca les vores Antigament, en llatí, era anomenada crux immissa o capitata
Brahmā
Representació de Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
Els pobles ibèrics es rebel·len contra el nou tribut provincial
Els pobles ibèrics es rebellen contra el nou tribut provincial La revolta és sufocada pel cònsol Marc Porci Cató, que triomfa a Roma amb el botí més gran mai aconseguit a Hispània
bufera arbustiva
Botànica
Arbust, de la família de les solanàcies, que ateny de 2 a 3 m d’alçada, de fulles arrodonides, enteres, una mica crasses, verdes tot l’any, de tronc erecte i branques tortuoses i intricades, amb flors solitàries i fruits en baia bilocular, embolcallat pel calze acrescent.
Creix a les màquies de garrofer i ullastre, des de València fins al sud d’Andalusia, i també en algun punt de Mallorca i d’Eivissa, mai no gaire lluny del litoral
Josep Barrillón i Paradell
Folklore
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Folklorista, ceramista i dibuixant, fill del pessebrista Lluís Barrillón i Polina (1875-1931).
Escriví sobre folklore i sobre la història de Gràcia Fou president del Club Excursionista de Gràcia 1924-35, director del seu portaveu Mai Enrera i editor de Crònica de Gràcia 1947-49
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el fruit d’un esforç personal Immediatament,…
astigmatisme
Oftalmologia
Alteració de la refracció de l’ull, conseqüència del fet que les distàncies focals dels diferents meridians del globus ocular, principalment dels de la curvatura còrnia, no són iguals.
La imatge que un ull astigmàtic dóna d’un punt objecte no és mai un punt, sinó una taca, lineal, circular o ovalada La correcció s’aconsegueix amb lents cilíndriques, esfericocilíndriques o planocilíndriques
cavata
Música
En la música vocal del segle XVII i la primera meitat del XVIII, arioso situat al final d’un recitatiu llarg.
Especialment emprat en la cantata profana, també es poden trobar exemples d’aquest procediment recitatiu amb cavata en algunes de les cantates de JS Bach, malgrat que ell no utilitzés mai aquest terme
resposta
Música
En la fuga, imitació del subjecte o antecedent sobre un altre grau de l’escala.
Aquesta resposta no pot ésser mai un cànon, car les funcions tonals de la fuga estan invertides, però no pas canviades La tònica del subjecte és la dominant de la resposta, i a l’inrevés
col·lisió de drets
Dret civil
Situació que es produeix quan l’exercici d’un dret exclou parcialment o total l’exercici d’un altre.
L’ordenament jurídic estableix les regles per a resoldre-la i, en tot cas, mai no es produeix una destrucció del dret considerat inferior, sinó una suspensió fins que la collisió deixi de produir-se