Resultats de la cerca
Es mostren 861 resultats
Mor a França un home tetraplègic en un cas disputat d’eutanàsia
Vincent Lambert, malalt tetraplègic, mor nou dies després que els metges de l'hospital de Reims li retirin l’alimentació assistida Lambert, en estat vegetatiu, havia protagonitzat un llarg i mediàtic procés judicial a França on l’eutanàsia no és legal entre la seva dona i els seus pares, de profundes conviccions catòliques, que el volien matenir amb vida per tots els mitjans
Gil Esteve i Tomàs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar
Agostino Bassi
Biologia
Naturalista italià.
Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes
Josep Solsona i Duran
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals
,
diftèria
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa aguda, epidèmica, produïda pel Corynebacterium diphtheriae o bacil de Klebs-Löffler.
Afecta sobretot els nens d’un a cinc anys, i és de predomini hivernal És característica la formació de pseudomembranes fibrinoses molt adherides i blanques —o marrons si hi ha hemorràgies— a la gola i a les vies respiratòries i digestives superiors, amb simptomatologia local de tumefacció, disfàgia, dispnea, etc Si la membrana es localitza a la laringe, el malalt pot morir d’asfíxia Les alteracions generals febre, astènia, anèmia i paràlisi són produïdes per l’alliberament de les toxines bacillars El malalt ha d’ésser aïllat, i cal esterilitzar tot allò que hi tingui contacte, per tal d’…
Jaume Massip
Cristianisme
Missioner.
Dominicà 1882, estudià a Àvila i a Manila 1888-89 Destinat a missions de la Xina, al N de Funkien, hi residí fins el 1914, que, malalt, tornà a la península Ibèrica, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas” Escriví una gramàtica xinesa 1913, dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals
Taishō-tennō
Història
Emperador del Japó (1912-26), de nom personal Yoshihito.
Coronat en morir el seu pare Meiji-tennō , a la seva mort rebé el nom imperial de Taishō ‘gran rectitud’ El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma electoral 1918 i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial Greument malalt, el 1921 deixà la regència al seu fill Showa-tennō
Eugène Laermans
Pintura
Pintor belga.
Format a l’escola de dibuix de Molenbeck i a l’Acadèmia de Brusselles 1887 Exposà per primer cop al Cercle Voorwaarts el 1891 Malalt des de nen, la seva obra palesa una visió pessimista de la vida Fou, amb Constantin Meunier, el principal representant de l’art social belga de la fi del s XIX Vespre de vaga , 1893, Brusselles, Musées Royaux des Beaux-Arts
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina