Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
ferro
Tecnologia
Cadascuna de les diferents eines consistents en una planxa o una tija, de diversos gruixos.
Muntada en un mànec de fusta i que empra el sabater per a brunyir ferro de davants, de granejar, d’enfrancs , tallar ferro d’entretallar , marcar els vius ferro de vius o les rebaves ferro de rebaves, picar el punt de la sabata ferro de picar punts, etc
maquineta d’afaitar
Aparell per a afaitar.
Consta d’un mànec en l’extrem del qual s’encasta una fulla molt fina d’acer amb dos vius molt afuats fulla d’afaitar o gillette , pel nom del seu inventor o una ganiveta d’un sol viu que es canvia quan el tall s’ha gastat
cítara

Cítara alemanya dels segles XIX-XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom genèric usat en les classificacions tradicional i científica dels instruments cordòfons.
Les diferents accepcions en aquestes dues classificacions comporten sovint confusions quant a la seva definició Segons la classificació tradicional, inclou aquells instruments que es caracteritzen per tenir el pla de les cordes parallel a la taula de ressonància o taula harmònica La seva estructura bàsica consisteix en una taula harmònica, generalment fixada a un suport rígid i resistent en forma de peu o caixa, sobre la qual s’estenen les cordes La separació entre el cordam i la taula es manté gràcies a un o més ponts pont 1, molts d’individuals -un per a cada corda- o un de continu que…
rabec
Música
Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, afinades en quintes (sol, re, la), que hom tocava amb un arquet curt i corbat.
Pla per damunt i bombat per sota, s’estreny a poc a poc a mesura que s’apropa a les clavilles, sense tenir pròpiament un mànec D’origen àrab rabāb , fou introduït amb les primeres invasions musulmanes s VIII hom en substituí, però, la primitiva membrana de ressonància per una fullola
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (s. V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
balalaica
balalaica
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (de corda pinçada), molt popular a Rússia.
És format per una caixa de ressonància triangular, amb un mànec llarg i tres cordes dues cordes a l’uníson i l’altra a una quarta superior que hom fa sonar amb els dits o mitjançant un plectre Hom fa conjunts de fins a quaranta-cinc balalaiques de sis dimensions diferents
salpasser

Salpasser
Cristianisme
Objecte que serveix per a aspergir amb aigua beneita.
Consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita La denominació d’hisop respon al fet que primitivament era un simple manoll de branquetes d’hisop
bisturí elèctric
bisturí romà, actual i elèctric
© Fototeca.cat
Instrument quirúrgic emprat per a seccionar els teixits per mitjà de l’electricitat d’alta freqüència (10-200 megacicles), i que provoca alhora una coagulació dels teixits dels llavis de la incisió, la qual cosa evita les hemorràgies capil·lars.
És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals
croquet
Esport
Joc d’origen anglès practicat normalment a l’aire lliure.
En el terreny de joc de 36 per 27 m hi ha plantats 14 arcs a diferents distàncies que defineixen un itinerari Els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través de tots els arcs de l’itinerari establert
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina