Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
George Harry Heilmeier
Enginyer elèctric nord-americà.
Graduat el 1958 a la Universitat de Pennsilvània, posteriorment es doctorà en enginyeria i electrònica de l‘estat sòlid a la de Princeton A mitjan anys seixanta s‘incorporà als laboratoris de la Radio Corporation of America RCA, on desenvolupà tècniques de visualització electrònica mitjançant la manipulació de cristalls líquids Aquesta tecnologia LCD fou adoptada a partir dels anys setanta fins a imposar-se en tota mena d‘aparells electrònics El 1970 abandonà la RCA i fins el 1998 treballà per a la secretaria d'estat de defensa, on fou director de l‘agència per al…
desenvolupament
Música
Recurs compositiu que consisteix a modificar algun o alguns dels trets fonamentals d’un material ja exposat.
També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica fragmentació que pot originar un passatge imitatiu o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els…
Serge Haroche
Física
Físic francès.
De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…
Mario R. Capecchi

Mario Capecchi
© Tim Kelly / The University of Utah
Física
Científic nord-americà, d’origen italià.
Amb 8 anys emigrà als Estats Units, on es llicencià en Física i Química i doctorà en Biofísica a la Universitat de Harvard 1967 És professor de Genètica Humana i Biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Utah, on codirigeix el Departament de Genètica Humana És també investigador a l’Institut Mèdic Howard Hughes des de 1988, i membre de la National Academy of Sciences i de l’American Association for the Advancement of Science Els seus treballs parteixen de la idea que els canvis cromosòmics en l’ADN poden implicar modificacions genètiques en les cèllules dels mamífers, i demostrà…
empaquetar
Electrònica i informàtica
Convertir un conjunt de dades en una sola dada per a la seva manipulació, transmissió o emmagatzematge.
Les dades que s’empaqueten són el missatge a transmetre, l’origen i la destinació del missatge dins la xarxa, i d’altres informacions per al control i la gestió de la transmissió Cal tenir present, però, que sovint, per causa de la llargada del missatge, o per raons de seguretat en la transmissió, el missatge es divideix en submissatges que són enviats independentment per la xarxa Així, el procés d’empaquetar ha de decidir quines són les unitats de missatge a enviar dividint el missatge inicial si cal, generar la informació de control corresponent per a cadascuna d’aquestes unitats i…
comprimir
Electrònica i informàtica
Convertir un conjunt de dades en una de sola per a la seva manipulació, transmissió o emmagatzematge.
La dada resultant de la compressió té una mida superior a la de la suma de les magnituds de les dades que la componen, ja que ha de guardar també la informació necessària per a recuperar les dades components per exemple, separadors de les dades
Robert Paul Lanza

Robert Paul Lanza
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits,…
Arthur Ashkin

Arthur Ashkin
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Física
Físic nord-americà.
Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…
Orlan
Art
Artista francesa.
Treballa en una obra molt personal que barreja gran varietat de mitjans, com el vídeo, la fotografia, la installació o les tecnologies més innovadores Realitza una sèrie d’accions i performances sobre ella mateixa, utilitzant el seu cos com a suport Ha enregistrat amb filmacions i fotografies intervencions quirúrgiques, bàsicament de cirurgia plàstica, operacions a les quals se sotmet freqüentment, en el que anomena “art carnal” L’any 1999 realitzà la sèrie Self-Hybridations , fotografies en què continuava explorant el seu cos i les manipulacions que hi exercia per mitjà d’intervencions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina