Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Il Marrina
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Lorenzo di Marino Fucci
.
Influït per l’escultura clàssica, treballà preferentment el marbre És autor de la portalada de la Libreria Piccolomini, a la catedral de Siena 1504, i de l’altar major de l’església de Fontegiusta 1509-17 i de l’altar Marsili a l’església de San Martino 1522, també a Siena
Nicolau Traver
Escultura
Escultor i imatger.
Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres
monestir de Studenica
Monestir
Monestir ortodox de la Sèrbia central, situat 27 km al SW de Rankovicevo.
Fundat per Esteve I de Sèrbia ~1183, les seves edificacions de marbre constitueixen el millor exemplar de l’estil de la Raska barreja d’elements bizantins i romànics Les esglésies de la Mare de Déu segle XII i de Sant Joaquim i Santa Anna segle XIV són adornades totalment amb frescs contemporanis
Baccio Bandinelli

Estàtua d'Hèrcules i Caco, de Baccio Bandinelli, a Florència
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor manierista italià.
Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra
Pagases
Ciutat antiga
Ciutat antiga de la Magnèsia (Tessàlia, Grècia) situada al golf homònim (actualment golf de Bólos).
Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
El bes
Escultura (1886) d’Auguste Rodin.
Destaca pel seu realisme naturalista És un grup compost pels cossos nus d’un home i una dona abraçats, que expressen vigorosament, però amb tendresa, llur amor És esculpit en marbre blanc, i el seu autor hi cercà, com en altres obres de la seva producció, els perfils i l’expressió dels sentiments humans
Paul Ludwig Troost
Arquitectura
Arquitecte alemany.
No es féu remarcar fins que fou primer arquitecte d’AHitler Amb diversos elements de l’escola vienesa —molt contrafets— i de l’antiga Grècia —l’ús del dòric, del marbre i de grans escalinates— determinà el neoclassicisme nacionalsocialista del III Reich Realitzà, a Munic, la Haus der Deutschen Kunst i organitzà la Königsplatz
Lluís Desplà i d’Oms
Cristianisme
Ardiaca major de la catedral i rector de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar.
Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…
tomba

Vista d'unes tombes del cementiri de Canejan (Vall d'Aran)
© Patrimonifunerari.cat
Sepultura excavada a terra coberta d’una llosa o marbre, que té quelcom de monumental.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina