Resultats de la cerca

Espècie mineral que pertany a la sèrie isomorfa del granat El color és blanc quan és pura, i groc, verd o tirant a marró quan no ho és Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,594 Es forma típicament per metamorfisme regional o per metamorfisme de contacte de les calcàries impures, i per això hom la troba sovint associada a calcita, wollastonita i idocrasa

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites

Mineral de la subclasse dels nesosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic Té dues macles cruciformes molt característiques en una els cristalls es tallen en anglerecte creu de Bretanya i en l’altra formen unangle d’uns 60° creu de Sant Andreu És un mineral de color marró, té lluïssor resinosa, duresa 7 i densitat 3,7 Es troba en roques metamòrfiques de grau mitjà

També anomenat àcid pirosulfúric, la seva fórmula és H 2 S 2 O 7 Es presenta com un líquid oliós i dens, amb tonalitats que van des d’incolor a marró És molt higroscòpic i produeix vapors tòxics i sufocants Descompon en escalfar-se i és un agent oxidant fort reacciona violentament amb l’aigua i les bases, generant hidrogen Es fa servir en la producció d’explosius i en síntesi química com a agent sulfactant

A l’hivern té les plomes del damunt grises, les de les parts inferiors, la gola i el cap blanques, el bec negre, i presenta una ratlla horitzontal fosca que li travessa l’ull a l’estiu les parts inferiors són marró fosc, la cara blanca, la part superior del cap negra, les ales burelles llistades de blanc, el dors negre i falb, la cua negra en el centre i grisa als costats, i el bec groc

És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle

Situada dins l’antic terme del castell de Marró, sobre el monestir de Santa Cecília Degué ser una de les diverses capelles eremítiques que sorgiren a la muntanya L’església és esmentada el 1299 com a Sant Miquel de Pena , sobre el monestir de Santa Cecília Segurament sobre el monestir de Santa Cecília i sota Sant Jeroni hi hagué una església amb aquesta advocació El 1294 apareix un Sant Miquel que creiem que és aquest mateix

Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar

Cristallitza en el sistema monoclínic Hom la troba normalment en masses o grans en són escassos els cristalls És incolora o blanca, però també pot ésser marró o vermellosa Té una duresa de 2,5, i una densitat de 2,97 No és gaire freqüent hom en troba a Ivigtut Grenlàndia i a Miass Rússia S'altera amb molta facilitat És important per l’ús que hom en fa com a electròlit per a reduir les menes de l’alumini a alumini metall