Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
Son Bosc
Zona annexa al Parc Natural de l’Albufera de Mallorca.
Situada en un paratge de gran biodiversitat, conté la població europea més nombrosa d’orquídia de prat Orchis robusta i les concentracions més grans de les Illes Balears de diverses menes d’orquídies Orchis fragans , Ophrys apifera , Serapias parviflora També hi ha la concentració més gran d’abellerols Merops apister de tot l’arxipèlag i és una zona d’alimentació del falcó marí Falco eleonorae Formà part del parc natural de l’Albufera durant 8 mesos el 2003, però el Govern desprotegí la zona per permetre fer-hi un camp de golf La pressió dels ecologistes i el canvi de…
El que cal saber del refredat comú
Patologia humana
El refredat comú, coriza o constipat, és un procés infecciós de les mucoses nasal i faríngia, generalment d’origen víric, que es manifesta amb catarro nasal i faringi i que remet espontàniament al cap d’uns 5 a 7 dies de la seva aparició En els nens petits, el refredat comú és enormement freqüent, de manera que els pares no s’han d’alarmar si el seu fill contreu la malaltia diverses vegades al llarg de l’any Això no obstant, sempre és convenient de consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi, ja que altres malalties més greus, de moltes menes, poden tenir inicialment…
quintà
Agronomia
Nom genèric donat a diverses menes de camps de conreu o de pastures, segons les comarques.
poliment
Tecnologia
Oficis manuals
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc, de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats, com el marbre, els metalls, les gemmes, l’ivori, el vidre, etc, per tal d’allisar-los i d’abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l’aspresa.
El poliment és efectuat manualment o mecànicament, pel fregament de la superfície que hom vol polir amb moles, raspalls, abrasius, etc Les facetes de les pedres precioses són fregades amb una altra pedra o amb abrasius per tal d’eliminar les petites ratlles que ha deixat la mola, en ésser tallades Les lents i altres elements òptics són sotmesos a poliment amb òxid de ceri i altres abrasius molt fins per tal de llevar-ne les petites estries i altres irregularitats que poden presentar per tal de corregir-ne petits defectes del perfil El poliment dels metalls, del marbre, etc, sol…
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa…
micròfon
Música
Aparell electroacústic que transforma l’energia sonora en energia elèctrica.
Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta circumstància…
cànon
Música
Composició a dues o més veus, on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.
És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i…
Cànon Reial de Torí
Papir egipci del final del s. XIII aC redactat en escriptura hieràtica que conté la llista reial egípcia més completa.
Ofereix el nom i els anys de regnat dels més de tres-cents faraons que regnaren Egipte des de Menes dinastia I fins a Merenptah dinastia XIX, precedits pels déus que governaren abans Fou trobat en una tomba de la zona de Luxor, en l’anvers d’un document de caràcter comptable Actualment s’exposa al Museu Egipci de Torí, on es diposità poc després de la seva troballa per Bernardino Drovetti el 1822 La fragilitat del document i la facilitat amb què es deteriorava provocaren que, el 1938, Giulio Farina segellés el document entre dues fulles de vidre El 2008 es trobaren noves restes…
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en…
endogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem, la del sistema de castes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina