Resultats de la cerca

Estudià al Real Conservatorio de Música y Declamación Creà el Pequeño Teatro a Barcelona i després, juntament amb William Layton, l’escola Teatro Estudio de Madrid 1959 Dirigí el Teatro Español entre el 1966 i el 1970 i, una altra vegada, entre el 1984 i el 1989, on muntà peces de Lope de Vega, Buero Vallejo, Shakespeare i Benavente El 1987 guanyà el Premio Nacional de Teatro Entre els seus darrers muntatges destaquen A puerta cerrada 1993, de Sartre, El sí de las niñas 1996, de Moratín, Tío Vania 2003, d’A Čekhov, Doña Rosita, la soltera 2004, de F García Lorca, i l’espectacle…

El 1751 substituí Cermeño en la planificació de la Universitat de Cervera plans conservats a l’Arxiu Municipal Enginyer director del Principat, féu també els plans de diversos llocs de Catalunya

Fou director de La Codorniz 1941-44 Escriví comèdies d’humor tradicional al costat d’altres que representen un intent de renovació del gènere còmic, sense concessions als tòpics La seva obra Tres sombreros de copa 1952 ha estat considerada per alguns autors un antecedent del teatre de Ionesco La seva obra més reeixida és Maribel y la extraña familia 1959

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

Comte de Gausa Fou secretari de finances després del motí de Squillace 1766 Impulsà els projectes de colonització, reforma agrària i lliure circulació de grans, l’agilitació de la contribució única 1769, la unificació d’aranzels duaners 1782, els projectes de Cabarrús sobre els vales reales i el Banco de San Carlos, inspirà les lleis de llibertat de comerç amb Amèrica 1778 i fou partidari de la indústria privada enfront de les manufactures reials

Mestre racionalista en un poble miner de Múrcia, després de mantenir correspondència epistolar amb Ferrer i Guàrdia, el 1907 passà a residir a Barcelona, on, ajudat econòmicament per aquest, assolí ràpidament una gran influència en els medis anarquistes Formà part del consell de redacció de Solidaridad Obrera 1908-09 i del comitè de vaga que desencadenà els fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 Posteriorment, des de París, polemitzà durament entorn del desenvolupament dels fets amb Antoni Fabra i Ribas, i el 1913, com a Constant Leroy , inicià una campanya de denúncia de Ferrer i dels…

Establert a Roma 1663 i reputat director espiritual, el 1675 publicà la Guía espiritual , que, aprovada, fou àmpliament traduïda Per les doctrines que hi exposava, els jesuïtes aconseguiren d’Innocenci XI el seu empresonament 1685 i la seva condemna 1687 Bé que es retractà de seguida, restà a la presó fins a la mort