Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Sant Martí de Castellar de la Selva (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Església reconstruïda al segle XVIII però amb elements de l’antic temple romànic en els murs de la nau i la capçalera F Tur L’església de Sant Martí de Castellar de la Selva és La situada sobre la carretera de Quart a Montnegre, a uns 4 km de Quart Mapa L39-13334 Situació 31TDG894444 JAA Història Es tracta de l’església parroquial del nucli rural de Castellar de la Selva, situat al NE del poble de Quart, prop de la carretera que va a Montnegre El lloc és esmentat el 1279 i la seva església figura en els nomenclàtors i les llistes sinodals del segle XIV en endavant com a “Sancti…
Sant Llorenç d’Hortons
Art romànic
Situació Un dels vestigis més característics de l’antiga església, corresponent al portal, aprofitat en construir l’edifici actual el segle passat ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Llorenç es troba als afores, al nord, del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i la rectoria ocupa tot el costat oest, i part del sud del temple JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF019919 Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 945 En l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va llegar a aquest cenobi l’església de…
Mare de Déu del Remei del castell de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de la capella del castell de Cambrils L Prat Damunt un turó de la serralada del Bartolo Vell, sobre la solana de Sopenya, formant part del conjunt del castell de Cambrils, hi ha l’esglesiola de la Mare de Déu del Remei, lloc des del qual la naturalesa ofereix un esplèndid panorama a l’observador a migjorn el serrat de la Creu, que enllaça amb el de Morés, a ponent la roca de Medes, i a tramuntana la cinglera de Tartera Mapa 291M781 Situació 31TCG675664 Per anar-hi cal seguir el mateix camí de l’església de Sant Martí de Cambrils Una vegada…
Sant Miquel de Vilandeny (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant Les reformes posteriors dutes a terme a la nau, motivaren que l’absis restés manifestament desplaçat L Prat A l’apèndix que configura el costat sud-oriental del terme municipal de Navès, envoltat per terres del Berguedà, hi ha l’església de Sant Miquel de Vilandeny Mapa 330M781 Situació 31TCG913482 Al punt quilomètric 7 de la carretera de Cardona a Berga hi ha el trencall que porta a Gargallà, que cal seguir Des de Gargallà hom arriba a Vilandeny amb 2 km Hom trobarà les claus a la Saleta de Vilandeny Història De l’església de Sant Miquel…
Pont de Sant Joan les Fonts
Art romànic
Situació El pont de Sant Joan les Fonts, vist des de llevant Tot i que ha estat refet segurament diverses vegades, alguns fragments de la construcció tenen un aparell d’època romànica J Bolòs Pont construït damunt el riu Fluvià, al costat de l’església romànica de Sant Joan Aquesta construcció, que degué ésser feta possiblement en relació amb l’església parroquial i amb el priorat de Sant Joan, devia servir, a més, per a comunicar amb facilitat la Vall de Bianya i la via que anava d’Olot cap a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG596736 Des de la carretera que va d’Olot i la Canya vers Besalú,…
fixa
Tecnologia
Frontissa amb dues pales que s’encaixen en els muntants de fulla i bastiment i es mantenen unides mitjançant un pern que s’allotja en l’element de sota que li fa de polleguera.
Sant Julià de Lliçà de Munt
Art romànic
Situació Vista general de l’església, que conserva alguns elements de l’edifici romànic integrats a la seva nau Arxiu Gavín L’església de Sant Julià de Lliçà es troba al quilòmetre 7 de la carretera de Parets del Vallès a Sant Feliu de Codines És situada estratègicament a uns 15 m sobre la carretera, enmig de l’antic nucli de la població Cal demanar la clau a la rectoria Mapa L37-15393 Situació 31TDG368073 CBC-MRGP Història En un document de donació al monestir de Sant Cugat d’un alou que tenen Sendered i Elisabet en el terme de Licano Subteriore i a Petra Fita , de l’any 946, en esmentar-se…
barra fixa

barra fixa
Robert Nunn (CC BY-NC 2.0)
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
La barra fixa fou introduïda per l’alemany Jahn i és emprada per als salts, flexions i exercicis de suspensió
massilla
Oficis manuals
Màstic compost de blanc d’Espanya i oli de llinosa, emprat pels pintors i els fusters per a tapar foradets i esquerdes i pels vidriers per a subjectar els vidres en els galzes dels muntants.
barra fixa
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina