Situació
Església reconstruïda al segle XVIII però amb elements de l’antic temple romànic en els murs de la nau i la capçalera.
F. Tur
L’església de Sant Martí de Castellar de la Selva és La situada sobre la carretera de Quart a Montnegre, a uns 4 km de Quart.
Mapa: L39-13(334). Situació: 31TDG894444. (JAA)
Història
Es tracta de l’església parroquial del nucli rural de Castellar de la Selva, situat al NE del poble de Quart, prop de la carretera que va a Montnegre. El lloc és esmentat el 1279 i la seva església figura en els nomenclàtors i les llistes sinodals del segle XIV en endavant com a “Sancti Martini de Castellario”. L’església actual es va edificar al segle XVIII i té al seu costat les ruïnes de l’edificació anterior. (APF)
Església
L’església de Sant Martí de Castellar de la Selva és un edifici bastit al segle XVIII, adossat al cantó sud de l’església original, que es conserva com a annex.
Es un edifici d’una nau, al qual manca tota la meitat sud, capçada a llevant per un absis rectangular, lleugerament més estret que la nau, i que s’obria a través d’un arc triomfal, del qual només resta el brancal nord. Els murs de la nau, almenys els de nord i oest, foren reforçats amb arcs formers, i el més proper a llevant fou alterat per convertir-lo en una capella, en època tardana, i l’adossat a ponent, perfectament conservat, té una acusada forma ultrapassada, amb un avançament dels muntants i la cintra d’encanyissat. La coberta de la nau, a partir dels arcs formers, fou resolta amb volta de canó, de mig punt, amb un encofrat de taulons; a l’absis es conserva l’arrencada de la volta de canó.
Al mur de llevant de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada. La porta devia ésser situada a migdia. Els murs de l’absis i els perimetrals de la nau són fets amb un parament de petites llambordes, ben escairades i quadrades, disposades molt uniformement, amb vestigis del rejuntat i l’arrebossat al mur de ponent, amb grans carreus de pedra sorrenca a les cantonades, mentre que els arcs formers i el seu parament són de reble, unit amb calç, també arrebossats.
Pels vestigis conservats, i a falta d’exploracions arqueològiques, podem plantejar la hipòtesi de dues fases constructives, una originària, a la qual correspondrien la nau coberta amb embigat i l’absis cobert amb volta, i que podem datar, a tot estirar, vers l’inici del segle X, i una segona fase, cap al final del mateix segle, a la qual correspondrien els arcs formers i la volta de la nau. (JAA)