Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
Assemblea d’Unitat Popular
Partit polític
Moviment d’esquerra independentista fundat al març de 1993 a Barcelona. Sorgí de la confluència d’independents (com Lluís M. Xirinacs), dirigents de La Crida (com Carles Riera i Aleix Cardona) i del Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans liderat per Carles Castellanos, així com de Revolta i d’altres col·lectius.
Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents…
Pere d’Aragó
Cristianisme
Dominicà, missioner.
Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat
Manuel Juliachs i Mata
Història
Política
Polític.
Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà part de l’…
mobilització
Militar
Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.
Des de sempre, els governs s’han atribuït el dret de cridar el poble en defensa de l’estat, utilitzant diverses fórmules lleves, reclutaments, etc La Revolució Francesa, amb el seu aixecament en massa, fou el primer pas vers el concepte de nació en armes, i la consegüent instauració del servei militar obligatori ha fet que els estats disposessin d’un gran nombre de reservistes instruïts De fet, la mobilització suposa la incorporació a files dels reservistes segons un sistema que permeti de passar, en el menor temps possible, dels efectius de pau als de guerra La mobilització suposa, ultra la…
patriarcat

Patriarcats
©
Cristianisme
Dret canònic
Territori sotmès a la jurisdicció d’un patriarca.
El concili de Nicea 325 reconegué la triple jurisdicció de Roma sobre Itàlia, d’Alexandria sobre Egipte i Líbia i d’Antioquia sobre l’Àsia Menor El concili de Calcedònia 451 sostragué la Palestina a Antioquia per confiar-la al nou patriarcat de Jerusalem i donà al nou patriarcat de Constantinoble la jurisdicció sobre Tràcia, Àsia i el Pont, no pas sense les protestes de Roma, i així organitzà la cristiandat en la pentarquia L'actual geografia dels patriarcats correspon encara a l’antiga, bé que les diverses escissions han creat un desdoblament de jurisdiccions a cadascuna de les antigues seus…
Grup Blanquerna
Grup de reflexió, estudi i anàlisi creat el 1985 per Climent Garau i Arbona, el qual n’és el president des del moment de la fundació.
Els seus objectius fundacionals són quatre reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, llengua i cultura catalanes El Grup Blanquerna fa diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc Mallorca, on durant tres dies se…
Josep Maria d’Ortodó i de Maymó
Historiografia
Industrial i historiador.
Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant…
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…
Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima bibliografia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina