Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
orella d’ase
orella d’ase
MK - fotky (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 8 cm d’alt, en forma d’orella i de color groc ocraci.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
poll de mar
Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
pinsà mec
Pinsà mec
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, molt semblant al pinsà però amb les parts superiors del mascle negrenques a l’estiu i brunes tacades de negre a l’hivern, amb les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
Habita al nord d’Euroàsia i a l’hivern és força freqüent a la Catalunya continental i escàs a les Balears
pinsà carminat
Pinsà carminat
at8eqeq3 iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, que té les parts superiors i el pit de color carmí.
La femella és més brunenca Habita al nord d’Asisa i al nord-oest d’Europa A l’hivern ocasionalment, arriba divagant a la Mediterrània
pigre gris
Pigre gris
Bob Heitzman iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 28 cm, que té les parts superiors blanquinoses i densament tacades de gris argentat, les inferiors i el pit i la gola són negres, el carpó és blanc, i presenta les plomes axil·lars negres.
A l’hivern, les parts superiors són d’un gris brunenc i les inferiros blanquinoses Habita en platges i planes humides de la zona àrtica d’Eurasia i Amèrica, i a l’hivern arriba fins a l’Àsia i l’Amèrica meridionals, Austràlia i el cap de Bona Esperança És comú, a l’hivern, als Països Catalans
petxinot de sang
Petxinot de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, de 8 a 11 cm de llarg, i de valves ovoides, llises, regulars i molt gruixudes.
Els dos sifons, molt llargs i carnosos, són soldats entre ells fins a la meitat de llur extensió Habita a la sorra
mosca de la carn
Mosca de la carn
Ryszard (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 15 mm de llargada, de tòrax amb el fons gris i amb bandes negres longitudinals i d’abdomen amb quadrets negres sobre un fons gris.
És notable pel fet d’ésser vivípara Les femelles dipositen les larves en la carn en descomposició, en cadàvers i en ferides És perillosa, car pot transmetre diverses malalties infeccioses És comuna als Països Catalans
moixernó blanc
Moixernó blanc
Christian Schwarz iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color blanc grisenc, pruïnós, de 3 a 10 cm d’amplada, de làmines decurrents, juntes, blanquinoses i finalment rosades, de cama blanquinosa, curta i sovint irregular, i de carn blanca, fràgil i farinosa.
Es fa en boscs i en landes És mengívol
pinsà borroner
Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus