Resultats de la cerca

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas S’inicià ajudant el pare com a fotoperiodista i també treballà pel seu compte sobretot a La Vanguardia Española El 1941 ja fou primer operador de Sol de Valencia Josep Gaspar, d’ Eres un caso 1946, Ramon Quadreny i d’ El pasado amenaza 1950, A Román, al costat de Federico GLarraya Després de dirigir i retratar el documental Barcelona, templo de amor y de paz 1952, dirigí el llarg de ficció Cuando el valle se cubra de nieve 1956, rodat a la Cerdanya el migmetratge documental Estirpe de campeones La obra del Fútbol…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de…

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla…

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la versió de…

El petit nucli de Travesseres és el poble més meridional del terme municipal de Lles, situat al primer replà de la muntanya, després de l’engorjat de Senillers En aquest nucli s’originà el llinatge dels Travesseres, els quals apareixen documentats des de l’inici del segle XIII signant diversos documents entre ells cal destacar Ramon de Travesseres i Guerau Hug de Travesseres, documentats tots dos l’any 1260 Explícitament el castell de Travesseres és citat, juntament amb el de Lles, l’any 1313, en l’acte de jurament de vassallatge que Gastó I, comte de Foix, va fer al rei de Mallorca Sanç I…

Des del 1572 fins al 1608 treballà a la capella ducal de Santa Bàrbara, al servei de la nissaga Gonzaga, a Màntua De forma ocasional substituí Jacques de Wert com a mestre de capella Entre el 1579 i el 1587 fou mestre de contrapunt dels clergues joves de Santa Bàrbara El 1592 succeí definitivament a G de Wert i romangué en el càrrec fins el 1608, any en què probablement marxà a Milà Contribuí, juntament amb Claudio i Giulio Cesare Monteverdi, Salamone Rossi i altres, a la composició dels intermezzi de la comèdia L’Idropica de Guarini, que es presentà a Màntua el 1608 Compongué…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys…

Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural…

Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes La…

El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el tingueren fins a…