Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
Josep Baró i Güell
Música
Professor, compositor i director de cobles català.
Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona
Josep Maria Bardagí i Freixas
Música
Compositor i guitarrista, popularment conegut com a ‘‘mestre Bardagí’’.
Format al Conservatori de Barcelona, debutà professionalment el 1965 Collaborà, entre d’altres, amb Maria del Mar Bonet, Raimon, Quico Pi de la Serra, Paco de Lucía, Rosario Flores, Ana Belén i, molt especialment, Joan Manuel Serrat Compongué sintonies, dirigí orquestres en programes de televisió molts dels quals dirigits per Angel Casas i feu nombrosos arranjaments És també autor de bandes sonores, entre les quals Le journal de Lady M 1992, d’A Tanner De la seva discografia destaca Bardagí interpreta a Serrat 1998
música ucraïnesa
Música
Art musical conreat a Ucraïna.
S'originà inicialment com a música popular de les tribus eslaves de l’est que s’establiren a Ucraïna La música profana era conreada per músics ambulants o bé adscrits al servei dels nobles Entorn de l’Església ortodoxa sorgí un potent corrent musical al servei de la litúrgia sobretot música vocal l’anomenat cant pla de Kíev adquirí importància i es basà en la influència bizantina i elements del folklore ucraïnès Durant molt de temps emprà una notació pròpia Cap al s XVI es desenvolupà la polifonia, i fou adoptada la notació moderna La polifonia ucraïnesa influí profundament damunt la russa La…
Riccardo Muti
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…
,
Antonio Valle
Música
Compositor i violinista mexicà.
Estudià violí amb M Covarrubias Des del 1854 exercí com a violinista en les orquestres de diversos teatres de Ciutat de Mèxic També fou violinista a la Collegiata de Guadalupe Més tard estudià composició amb Cenobio Paniagua i amb S Sanelli Bona part del seu corpus compositiu és format per obres religioses, d’estètica italianitzant També compongué sarsueles - Tribulaciones , De Ceuta a Marruecos , etc- i un abundant repertori de cançons El seu germà, Octaviano Valle, es dedicà així mateix a la composició, però no aconseguí la notorietat d’Antonio
Pedro García Morales
Música
Compositor i crític andalús.
Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…
Maria Teresa Martínez
Música
Organista catalana.
Fou alumna del Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià piano i orgue Perfeccionà els estudis d’orgue amb Anton Heiller a l’Akademie für Musik de Viena Es diplomà l’any 1970 amb una distinció d’honor Guardonada en diferents concursos internacionals a Bolonya, Nuremberg, Ginebra, Àvila, St Albans Gran Bretanya i Arosa Suïssa, ha fet una important carrera concertística amb aparicions a tot Europa i Amèrica, com a solista i en collaboració amb diferents orquestres Ha actuat en nombrosos festivals, inclosos el de Granada i el de Santander
bolero
Música
Cançó i dansa d’origen antillà, de temps moderat i ritme sincopat, escrita en compàs binari i amb text de temàtica romàntica.
Desenvolupat a Cuba al llarg del segle XIX, s’escampà ràpidament per les Antilles i per tot Amèrica S’anomenà trovadoresc el bolero per a ser escoltat -ple de dramatisme sentimental- i rítmic el bolero que pot ser ballat i que incorpora elements del son sense perdre romanticisme Les orquestres de son i les de salsa n’inclouen habitualment en el seu repertori, com feia la Sonora Matancera Beny Moré, Olga Guillot, Elena Burke, Lucho Gatica, Armando Manzanero, Toña la Negra, Daniel Santos i, a Catalunya, Moncho i Dyango, han estat grans boleristes
Harry Christophers
Música
Director d’orquestra anglès.
Es formà musicalment al cor de la catedral de Canterbury El 1977 fundà el grup coral i instrumental The Sixteen, formació que ha assolit un gran prestigi internacional per les seves acurades interpretacions i gravacions, tant del repertori renaixentista i barroc com de la música del s XX Dirigeix habitualment algunes de les principals orquestres del món English Chamber, Filharmònica de la BBC, Saint Martin in the Fields, etc i és el principal director convidat de l’orquestra Ciudad de Granada Té una creixent activitat operística, amb obres de Monteverdi, Gluck i Mozart
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina