Resultats de la cerca

Collaborà en La Pléiade i en el Mercure de France La seva trajectòria poètica evoluciona des d’uns primers moments encara romàntics fins a una creació totalment d’avantguarda, dintre ja del surrealisme Entre les seves obres cal esmentar Le bouc émissaire 1889, Les féeries intérieures 1907, La mort du berger 1928 i pòstumament Bretagne est univers 1941 i L’Ancienne à la coiffe innombrable 1946

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva…

Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

El BOE Boletín Oficial del Estado anuncia el traspàs del ducat de Primo de Rivera a Fernando María Primo de Rivera y Oriol, fill d’un nebot del dirigent falangista Miguel Primo de Rivera y Urquijo, a qui Francisco Franco va atorgar el títol pòstumament el 1948 La concessió dona lloc a fortes crítiques al govern del PSOE, que li reclamen que sigui conseqüent amb l’esperit de la memòria històrica

Professor a Dijon, a l’École des Langues Orientales, de París, i a la Sorbona Fundà i dirigí l’Institut d’Estudis Provençals i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzà, des del 1955, els congressos triennals d’estudis occitans Edità Biographies des troubadours 1950, en collaboració amb AHSchutz, i preparà l’edició crítica, apareguda pòstumament, de Lis isclo d’or de Frederic Mistral 1970

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Entre les seves publicacions destaquen Banyoles 1951, Història de la Mare de Déu del Collell 1954, i els treballs editats pòstumament Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960 i els sis volums del Diplomatari de Banyoles 1985-93