Vida i obra
Membre de la família d’artistes, escriptors i intel·lectuals Vayreda: filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila i de l’escriptor Sebastià Trullol. Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau. El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic. En aquest país col·laborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema. El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres. Mestra en gai saber a Perpinyà.
És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia (1964), La boira als ulls (1977) i La meva masia (1978), els dos darrers publicats pòstumament. El 1971 guanyà el premi Fastenrath de novel·la, als Jocs Florals de Barcelona, amb Encara no sé com sóc (1970), obra que reflecteix el drama personal i col·lectiu de la guerra civil i que conté alguns elements autobiogràfics i testimonials dels anys de guerra i d’exili. També és autora d’Els defraudats (1980), novel·la també publicada pòstumament ambientada en la postguerra i narrada amb la tècnica del perspectivisme múltiple. Guanyà un premi de teatre als Jocs Florals del Rosselló amb l’obra Entre boires.
A Mèxic escriví l’argument del film Charro a la fuerza (1938, Miguel Morayta), protagonitzat pel cantant Luis Aguilar; i el d’El portero (Puerta, joven) (1949), que adaptà i desenvolupà al català el també exiliat Jaume Salvador i dirigí Miguel M. Delgado al servei del seu protagonista, Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas.
Bibliografia
- Pla, J. (1989): “Tres novel·listes empordaneses”. Revista de Girona, 133, p. 30-34.