Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es…

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…

Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica…

Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…

Essent molt jove anà a París, on estudià amb Othon Friesz i André Lhote 1923-29 El 1929 tornà a Barcelona, on féu amistat amb Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Jewer Willy Roempler La primera vegada que exposà a Barcelona fou el 1931, amb èxit de crítica —Benet, Junoy, Sucre, Gasch, Ràfols— Del 1932 al 1935 viatjà amb freqüència a Eivissa, on es vinculà amb tot un grup d'artistes, i en esclatar la Guerra Civil s’afilià al Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya SAPEC Posteriorment visqué exiliada durant deu anys, a París, Nova York i Mèxic, on es relacionà amb artistes i…

Paisatgista per vocació, fou retratista com a única sortida pictòrica en la societat en la qual visqué Però adaptà el retrat al paisatge, que deixà d’ésser un simple fons i esdevingué una part important dins la pintura, en total compenetració amb el personatge retratat De les etapes de la seva producció —la de Bath 1759-74 i la de Londres 1774-88—, la segona presenta una pinzellada més solta, que és premonitora de l’impressionisme La seva obra comprèn vuit-cents retrats, més de dos-cents paisatges i unes vint fancy pictures , obres fetes per a ell, on el seu art s’expressa amb…

El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…