Resultats de la cerca

Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional

Fou director de la Revista de Ciencias Médicas  1877-1885 Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga 1870 i còlera 1884 de Barcelona

Exercí a la Biblioteca Pública de Maó i publicà diversos treballs sobre aquesta Índice de las obras que han ingresado en la Biblioteca de Mahón 1883, em> Catálogo 1885-1901, Reseña de los incunables , entre altres

Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita  El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil “Jordi” 1928 Collaborà a Revista de Catalunya , La Publicitat , “La Nau” i “Imatges” Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928 i l’antologia Cançoner de Nadal 1935 Fou secretari del conseller de la Generalitat, Ventura Gassol S’exilià el 1936 i s’establí a París Als anys seixanta, el poeta Felip Graugés en compilà una cinquantena de poemes dispersos en revistes i diaris, però no s’arribaren a…

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a Catalònia  i a La…

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Z, però abans d’acabar l’any adoptà la denominació d’Andreuenc El primer terreny de joc fou l’anomenat Camp de les Medecines, situat al carrer d’Escòcia amb la carretera de Barcelona avui carrer de Concepció Arenal Més tard es traslladà a Can Tisó, al barri de la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues El 1911 alguns jugadors passaren a la Societat Casal Nacionalista Republicà, d’on sorgí l’Avenç Futbol Club Des de llavors ambdós equips rivalitzaren fins el 1925, quan es fusionaren per donar lloc a la Unió Esportiva Sant Andreu

L’antic torrent d’Estadella , afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional El 1135 Ramon Berenguer III donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona Al començament del s XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrats desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929 entre els dos nuclis sorgí aviat el barri comercial de la Carolina Durant la Segona República hom…

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Zeta, encara que al final d’aquest any adoptà el nom d’Andreuenc Club de Futbol L’octubre del 1911 diversos jugadors de l’Andreuenc, disconformes amb la directiva, marxaren i crearen un altre club, l’Avenç Sport Club, posteriorment L’Avenç del Sport El 14 de juny de 1925 l’Andreuenc i L’Avenç del Sport es tornaren a fusionar, i també s’afegiren a la fusió l’Esport Ciclista Andreuenc i la Secció Atlètica Vida, i la nova entitat adoptà el nom d’Unió Esportiva Sant Andreu L’any 1937 recuperà temporalment el nom de L’Avenç del Sport El 1945 arribà a la…