Resultats de la cerca

Quinze eurodiputats, entre els quals figuren l’ex-primer ministre de Malta Alfred Sant, el popular polonès Marek Plura i eurodiputats irlandesos, flamencs i bascos, a més dels catalans Josep Maria Terricabras ERC, Jordi Solé ERC, Ernest Urtasun ICV i Francesc Gambús independent, presenten una queixa per la discriminació lingüística de què va ser objecte el professor de la UPC Xavier Casanovas, multat amb 600 euros per parlar en català a dos policies a l’aeroport del Prat el 23 de març Els eurodiputats signen una pregunta parlamentària a la Comissió Europea en què adverteixen que…

Per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, Pedro Sánchez és investit president del govern espanyol en segona volta El líder del PSOE rep els suports dels diputats del seu partit, d'Unidas Podemos, PNB, Més País, Compromís, BNG, Teruel Existe i Nueva Canaria, i l'abstenció dels 13 diputats d'ERC i els 5 de Bildu Sánchez, que el 13 de gener de 2020 presenta el primer govern de coalició de la monarquia parlamentària instaurada el 1978, es troba amb una oposició ferotge per part de PP, Vox i Ciudadanos a causa del seu soci de govern, i el suport que rep d’ERC a través de l…

Advocat, fou un dels fundadors de la Falange Española 1933, de la qual fou secretari general 1934 Empresonat pel govern republicà, el 1937 fou bescanviat, i poc després ocupà la secretaria general de FET y de las JONS Fou ministre d’agricultura 1938-39, de justícia 1945-51, ministre secretari general del Movimiento 1951-56, ambaixador al Brasil i a Itàlia, conseller del Regne, conseller nacional del Movimiento i procurador a corts Contrari a la reforma política i a la democràcia parlamentària, el 1975 promogué l’associació Frente Nacional Español i, el 1976, la transformà en…

Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es…

Llicenciat en dret i en ciències econòmiques Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya  des del 1953 i diputat al Congrés del 1979 al 1992 pel grup parlamentari de Convergència i Unió, també fou membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en presidí la Comissió d’Ordenació del Territori i Collectivitats Regionals i Locals En 1994-2004 representà la Generalitat de Catalunya a la Cambra de les Regions en el Congrés del Consell d’Europa, del qual fou nomenat president l’any 2000 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, en 1995-97 fou comissionat d’Actuacions…

Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a…

El 1880 fundà el “Sozialdemokrat” a Zuric, i el 1881 passà a Londres, on fou secretari d’Engels El 1883 fundà a Stuttgart la revista “Neue Zeit”, que esdevingué l’òrgan del partit socialdemòcrata alemany Al congrés d’Erfurt 1891 defensà el marxisme revolucionari contra el revisionisme de Bernstein Al congrés de París 1900 es manifestà contra la participació dels socialistes en els governs burgesos Però a partir del 1903 es mostrà partidari de la via pacífica i parlamentària Del 1905 al 1910 edità la tercera part de Das Kapital de Marx Oposat al bolxevisme, fou durament atacat per…

Al començament s’hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l’antic PSPV separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE, així com independents Tingué relacions amb la Internacional Liberal Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera passat després al PSOE, Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà , secretari general fins el 1982 No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982 En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància El 1983 pactà amb…

Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…

En la data límit per evitar la repetició d’eleccions al Parlament de Catalunya i després del veto de la CUP, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, anuncia que renuncia a ser el candidat de Junts pel Sí i presenta en el seu lloc el convergent Carles Puigdemont, fins ara alcalde de Girona Artur Mas explica que fa "un pas al costat" per a garantir l’estabilitat parlamentària i una fórmula de suport al govern pactada entre Junts pel Sí i la CUP fins al final de la legislatura El dia 13 Mas renuncia l’escó al Parlament, amb la qual cosa perd també la…