Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Domènec Estruch i Jordan
Disseny i arts gràfiques
Cartografia
Gravador i cartògraf.
Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…
Johann Gottlob Friedrich Wieck
Música
Pianista i pedagog alemany, pare de Clara Schumann.
Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…
Aleix III Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1195-1203), anomenat Àngel.
Germà i successor d’Isaac II, que ell destronà amb l’ajut de la noblesa i de l’exèrcit Home inepte per als afers d’estat, deixà el govern a les mans de la seva muller Eufrosina Ducas El 1203 fou destronat pel fill d’Isaac II, Aleix Aleix IV Àngel, el qual, després d’aliar-se amb els cavallers de la quarta croada i amb els venecians, prengué Constantinoble Els croats reinstauraren Isaac II i Aleix IV, però ambdós moriren el 1204 en una revolta Els croats tornaren a ocupar Constantinoble i fundaren l’imperi llatí Aleix III partí cap a Tràcia i des d’allí passà a l’Àsia Menor, però…
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà…
Georges Marchais
Història
Política
Polític francès.
Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’URSS, no pogué…
Pere Jonqueres d’Oriola
Hípica
Genet.
Campió olímpic d’equitació el 1952 a Hèlsinki i el 1964 a Tòquio En aquesta olimpiada i en la de 1968 a Mèxic guanyà també la medalla d’argent de salts per equips Fou, a més, campió de França 1954, 1956, 1958, 1959, de l’Amèrica del Sud 1959, del món Buenos Aires, 1966 i de l’Alemanya Federal 1967 obtingué medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic 1967 i els grands prix de Pau, Roma, Ginebra i Brusselles 1968 Medalla de bronze en els primers Campionats del Món d’Hípica, disputats a París el 1953, el 1954 obtingué l’argent als de Madrid, i posteriorment als Campionat d’Europa de París de…
Jacques Doriot
Història
Política
Polític francès.
Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a comunista —fou…
mont Carmel
Muntanya
Muntanya d’Israel, al maḥoz de Haifa, al costat de la ciutat de Haifa, de la qual protegeix el port (650 m).
Actualment forma part de la zona residencial de Haifa És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques cova de Maghārat al-Tabūn La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques esquelets del mont Carmel mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens , les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana Des de molt antic fou seu del culte a Baal Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada en el Llibre…
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’Animació Cultural Guillem…
Jacques Parizeau
Política
Polític quebequès.
Fill d’un empresari d’assegurances, es graduà en economia a la Universitat de Mont-real, es llicencià en ciències econòmiques a París i es doctorà a la London Economics School Professor de l’École d’Hautes Études Commerciales de Mont-real, s’inicià políticament al costat del federalista Daniel Johnson, però posteriorment passà a les files del Parti Québécois , fundat el 1968 per René Levesque , i que arribà al poder el 1976 Fou ministre de finances 1976-84 en els dos governs de Levesque, i defensà el primer referèndum sobre la independència 1980 El 1987 aconseguí la presidència del partit, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina