Resultats de la cerca

 Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l’ esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l’hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l’esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català

Fundat al setembre del 2006, practica la boccia, l’eslàlom amb cadira de rodes i l’atletisme Aconseguí nombroses medalles als Campionats de Catalunya i d’Espanya de les diferents especialitats Alguns dels seus esportistes participen en la selecció catalana i espanyola Destaquen Pedro Cordero Martín i l’entrenador Xavi Díaz Romero, que participaren en Campionats del Món i d’Europa És considerat un dels millors clubs de boccia en l’àmbit estatal

Nasqué el 1995 juntament amb l’equip Bad Girls, tots dos formats per seguidores del club Barcelona Howlers El 5 d’agost de 1995 disputaren el primer partit de futbol americà femení d’Espanya Veient el bon resultat de l’experiència, s’uniren al club Barcelona Bóxers i participaren en la primera lliga de futbol americà femení 1996-97 Desaparegué la temporada 1998-99, quan deixà d’organitzar-se la Lliga Catalana

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers Entre els seus fundadors figuraren Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac També foren anomenats minyons o miquelets El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà d’origen francès Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina

Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

L’Ajuntament de Girona veta la participació de l’exèrcit espanyol a l’ExpoJove de les tres properes edicions El motiu adduït és l’incompliment en l’edició anterior del codi ètic de la Fira que depèn de l’ajuntament perquè hi participaren uniformats sabent que no ho podien fer L'exèrcit recorre la resolució i el 3 d'abril un jutjat de Girona dicta una mesura cautelar que permet la participació sense uniforme fins que es dicti sentència

Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains EUA, on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat A Barcelona participaren 25 artistes estrangers i 15 d’espanyols, i també crítics americans i europeus Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades

Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921