Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
ciclisme adaptat

Raquel Acinas, medalla de plata en persecució en els Campionats del Món Paralímpics del 2009
Arxiu R. Acinas
Ciclisme
Ciclisme practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…
tisanurs
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels apterigots, de cos fusiforme i color fosc o grisenc, de vegades amb reflexos metàl·lics produïts a les escates (peixet de coure, peixet de plata); de petites dimensions o mitjanes (fins a 2 cm), tenen 11 segments abdominals i 2 o 3 cercs, antenes llargues, amb múltiples artells, i ulls composts; l’aparell bucal és mastegador.
Viuen en ambients molt diversos humits, secs, foscs, clars sota les pedres, en formiguers, entre la roba, etc L’ordre comprèn més de 400 espècies cosmopolites, omnívores i també fitòfagues, repartides en dos subordres els maquiloïdeus i els lepismoïdeus i quatre famílies Representants més importants de l'ordre dels tisanurs subordre dels maquiloïdeus família dels meinertèllids Machilinus sp Machiloides família dels premaquílids Catamachilis sp Dilta sp família dels maquílids Lepismachilis sp Machilis sp peixet de coure , peixet de paper Petrobius maritimus subordre dels lepismoïdeus família…
enciamera
Plata, vas en què hom serveix l’enciam, escarola, etc.
andorita
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, plata i antimoni, PbAgSb3S6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls columnars curts, de color gris d’acer fosc i esclat metàllic, i de fractura concoidal Té duresa 2,5-3,5 i pes específic 5,33-5,37
bacina

Bacina d’argent del segle XVIII, procedent de Sant Pau del Camp, Barcelona
Museu Frederic Marès
Safata, plata, de metall, per a demanar almoina, portar aigua, etc.
alpaca
alpaca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc.
Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%
Sarai Gascón Moreno

Sarai Gascón Moreno
Comitè Paralímpic Espanyol
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
Competint en la categoria SB9, aconseguí la medalla de plata en la prova dels 100 m braça dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 En la categoria S9, guanyà la medalla de plata en els 100 m papallona i la de bronze en els 100 m lliures en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, en els de Rio de Janeiro 2016, la medalla de plata en els 100 m papallona, els 100 m lliures i els 200 m estils, i en els de Tòquio 2020, celebrats el 2021, la medalla de plata en els 100 m lliures i la de bronze en els 100 m papallona El seu palmarès també inclou medalles…
Roger Puigbò Verdaguer

Roger Puigbò Verdaguer
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Atletisme
Atleta amb discapacitat física.
Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina