Resultats de la cerca
Es mostren 5468 resultats
tossal de la Cala
Turó
Turó que tanca pel sud la platja de Benidorm (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari.
Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica s III-I aC A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altre poblat ibèric, potser una mica més antic
saturnals
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, festivitats religioses (saturnalia) de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre.
Acostumaven a durar tres dies, i els qui hi participaven, desenfrenats i orgiàstics, potser exaltant la bogeria, s’intercanviaven dons augurals i consideraven abolides llurs distàncies socials i la vigència d’algunes determinades lleis i normes
Nornes
Mitologia
Divinitats secundàries de la mitologia germànica que fixaven, des del naixement, el destí dels homes i la sort en els combats (en aquest darrer punt eren semblants a les Valquíries).
Potser per influència de les Parques clàssiques, formaven una tríada Urd, Verdandi i Skuld de filadores A Anglaterra, la tradició popular servava, en època de Shakespeare, el record d’unes divinitats semblants les tres Weirdsisters del Macbeth
Antoni Gelabert i Massot
Pintura
Pintor.
Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi
Pere Domingues
Miniaturista, documentat del 1438 al 1465.
Fou illuminador dels llibres d’obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí Hom l’ha identificat amb un Pere Domingues d’Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d’Atzuara
Bartolomé de Bustamante
Arquitectura
Arquitecte renaixentista.
És autor de l’església de Carabaña 1537, potser la primera església columnar a Castella, i de l’hospital de San Juan Bautista, dit de Afuera o de Tavera , a Toledo 1541-51, precedent del purisme d’Herrera
tumor APUD
Patologia humana
Tumor format per cèl lules APUD amb capacitat per a secretar hormones diferenciades; tots ells tenen particularitats histològiques comunes i poseeixen grànuls densos de tipus neurosecretor.
Són considerats d’aquest tipus els tumors següents carcinoma medullar de tiroide, carcinoma de pulmó de cèllules de ‘civada’, tumor carcinoide, timoma, tumors dels illots pancreàtics, feocromocitoma, neuroblastoma, ganglioneuroma i potser també les síndromes de neoplàsia endocrina múltiple
art san
Art
Conjunt de les pintures rupestres i petròglifs de l’Àfrica austral.
Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra…
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…
Cípsela
Ciutat
Antiga ciutat que segons l’Ora maritima d’Aviè era a la costa nord de Catalunya.
No citada en cap altra font antiga, és de localització difícil Schulten la situa a la Fonollera, entre l’Estartit i Pals Potser podria ésser identificada amb la ciutat d'Ullastret Hom ha dubtat, però, de la seva existència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina