Resultats de la cerca

És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, Amédée “La dansa provençale et les goigs en Catalogne”, dins Homenatge a A Rubió i Lluch , I Barcelona s n, 1936

Llicenciat en història de l’art, fou el fundador 1947 i director durant molts anys de la revista Stern , que amb la combinació de reportatges, grans exclusives i una bona presentació gràfica es convertí en una de les revistes europees de més prestigi Abandonà la revista després que, el 1983, publiqués uns suposats diaris secrets de Hitler que posteriorment es demostrà que eren falsos, i es dedicà al colleccionisme d’art

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

Formada a l’Art Institute of Chicago i a l’Art Students League de Nova York Fou llançada l’any 1915 pel fotògraf i marxant Alfred Stieglitz, amb qui es casà el 1924 La seva pintura, nítida i precisa, d’avantguardista independent, cerca formes quasi abstractes partint normalment de flors i altres elements naturals Una gran exposició retrospectiva al Whitney Museum de Nova York 1970 consolidà el seu prestigi

De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort

Fou governador de València 1621 i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, tingué un gran prestigi com a poeta fou lloat, entre altres, per Lope de Vega, però de la seva obra poètica només es conserven algunes composicions que llegí en aquesta acadèmia Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Obtingué el nomenament en el conflicte provocat per Esclua en intentar de constituir un arquebisbat d’Urgell deslligat del de Narbona El bisbat d’Adolf es formà amb territoris segregats dels d’Urgell Fracassat el projecte 890, Adolf no fou deposat gràcies al prestigi del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça, promotor del projecte, però hom decidí la desaparició del bisbat a la mort o renúncia d’Adolf

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner