Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…

Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat 1793 El 1795 arribà a Veracruz Mèxic Durant uns mesos estigué al Collegi de San Fernando de la ciutat de Mèxic El 1796 passà a San Francisco Califòrnia, on li fou confiada la missió de San Luis Obispo El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de…

Es llicencià a Barcelona El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas 1895-97 El seu germà, Miquel Maseras i Ribera Mont-roig del Camp 1857 — , també metge, deixà algunes publicacions fou pare de l’escriptor Alfons Maseras i Galtés

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres…

Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova 1859, exercí a Saragossa 1860 i a Lleó 1864 i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària 1901-08, i s’hi jubilà 1909 Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les obres següents Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos 1867, Elementos de anatomía general 1870 i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos 1876, entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat

Austriacista, actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot Abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança 1718 lluità contra les tropes borbòniques de Felip V al costat dels francesos, en estreta collaboració amb el seu germà Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador

Inicià estudis musicals a la capella de música de la catedral de Tarragona, amb M Germà i J Ariet Després fou director de l’Escola de Cant del Liceu Artístic i Literari de Lleida, i director de la Banda Municipal de la ciutat El 1846 hi fundà la capella de música del Roser, i alhora fou organista de l’església de Sant Llorenç i Sant Joan Allí continuava actiu el 1867 Algunes fonts li documenten obres gens insignificants, i fins assenyalen que posseïa bona veu

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Fou tres cops subcampió d’Espanya en vuit amb timoner 1955, 1956, 1957 i una vegada tercer classificat amb el quatre amb timoner 1957 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb el quatre sense timoner Un cop retirat fou àrbitre internacional de rem i entrenador de l’equip del RCNT

Inicià la seva trajectòria esportiva al Reus Jugà com a davanter al Cadis 1941-42 i al RCD Espanyol 1942-43, amb el qual disputà nou partits de Lliga Les quatre temporades següents fou jugador del Gimnàstic de Tarragona, en l’última de les quals, 1946-47, l’equip ascendí a primera divisió Hi disputà 117 partits i marcà 60 gols Després fitxà pel Múrcia Jugà amb la selecció catalana 1944