Resultats de la cerca

Les eleccions legislatives convocades el 8 de febrer van confirmar en el Govern la conservadora Unió Patriòtica, que va obtenir el 47,61% dels vots El Partit de la Ciutadania Progressista, amb el 43,48% dels vots, va perdre 5 punts, mentre que la tercera força, la Llista Lliure, també va caure i va aconseguir el 8,92% dels vots

Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875

Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país

Estudià als EUA i a la Gran Bretanya i esdevingué un dels màxims dirigents de l’independentista Convention People's Party de Costa d’Or Primer president de la república de Ghana 1960, instaurà un règim centralista, unipartidista, progressista i panafricanista Però el 1966, durant un viatge a Pequín, fou derrocat i exiliat a Guinea Escriví diverses obres de política relativa a Àfrica i, sobretot, a Ghana, i una autobiografia

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Projectà la casa Torrent 1843 a Girona, així com les de Foixà, Contreras 1844, Torrent —al pont Major— 1845, Prat 1847, etc Feu obres al Collegi Tridentí 1851 Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913