Resultats de la cerca

Quart fill de Muḥammad ‘Alī , ocupà el càrrec a la mort del seu nebot,  Abbās Hilmī I d’Egipte Portà terme una política progressista promulgà 1858 una llei de reforma agrària a favor dels fellahim , abolí l’esclavitud 1856, afavorí les investigacions arqueològiques europees, impulsà la construcció del ferrocarril i feu costat definitivament al projecte de Lesseps relatiu al canal de Suez

Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…

Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país

Estudià als EUA i a la Gran Bretanya i esdevingué un dels màxims dirigents de l’independentista Convention People's Party de Costa d’Or Primer president de la república de Ghana 1960, instaurà un règim centralista, unipartidista, progressista i panafricanista Però el 1966, durant un viatge a Pequín, fou derrocat i exiliat a Guinea Escriví diverses obres de política relativa a Àfrica i, sobretot, a Ghana, i una autobiografia

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913