Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
Enric Climent i Vidal
Política
Polític.
De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873
Domus de Vilagranada (Oristà)
Art romànic
El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira
Sebastià Casanoves i Canut
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia
Marlies Campi Schoeller

Marlies Campi Schoeller
Federació Aèria Catalana
Esports aeris
Pilot especialitzada en vol de muntanya i dirigent esportiva.
Instructora d’ultralleugers i impulsora del vol de muntanya, també és jutgessa esportiva d’aquestes especialitats Fou membre fundadora del Club d’Aviadors de Muntanya d’Aragó i de l’Associació de Pilots de Muntanya d’Espanya APME, de la qual és presidenta des del 2006 També fou presidenta de l’Associació de Pilots i Propietaris d’Aeronaus d’Espanya AOPA-SPAIN i, des del 2011, és presidenta de la Federació Europea de Pilots de Muntanya Forma part de la junta directiva de la Federació Aèria Catalana
Aeròdrom Muntadas
Esports aeris
Camp d’aviació de Barcelona.
Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona
Detingut a Bèlgica el possible causant de la intoxicació per dioxines
Per ordre de la fiscalia de Gant, és detingut a Bèlgica el gerent de la companyia Fogra, especialitzada en reciclatge d’olis usats, com a responsable de la crisi d’intoxicació per dioxines La hipòtesi de la fiscalia és que Fogra va barrejar accidentalment una partida d’oli amb un líquid refrigerant amb policlorobifenils PCB, una substància que degenera en dioxines També són deixats en llibertat els propietaris pare i fill de la companyia Verkest, l’elaboradora dels pinsos contaminats, de la qual és proveïdora Fogra
Xarxa de Custòdia del Territori
Organització sense ànim de lucre constituïda el 2003 amb l’objectiu d’impulsar als Països Catalans l’ús de la custòdia del territori com a eina per a la gestió i la conservació del territori i dels valors naturals, culturals i paisatgístics associats.
La seva activitat se centra a assessorar sobre el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social de la custòdia del territori i a coordinar i donar suport a les entitats de custòdia ja formades La custòdia del territori, una idea que prové de l’Amèrica del Nord al final del s XIX, es basa a signar acords voluntaris amb els propietaris de finques per tal d’assegurar-ne la preservació i sensibilitzar els usuaris Les primeres iniciatives en terres catalanes daten del final dels anys noranta
cartisme
Història
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor El 1838 presentà al parlament una “carta del poble” reclamant el sufragi universal, el vot secret, l’elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí
Antonio Callís Matavacas
Política
Polític.
Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina