Resultats de la cerca

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic

En les seves novelles tracta de temes històrics, plantejats amb un gran domini de la psicologia moderna Els nazis cremaren les seves obres i hagué de fugir d’Alemanya És autor de Der Patriot 1927, Der Teufel ‘El diable’, 1926, Krieg ‘Guerra’, 1928 i Die Volksfreunde ‘Els amics del poble’, 1941, entre altres

Des del 1949 residí a Berlín Oriental En els versos Sarmatische Zeit ‘Temps sàrmata’, 1961, etc, i en les novelles Levins Mühle , ‘El molí de Levin’, 1964, utilitzà un llenguatge sobri, ple de malenconia

Influït per Nietzsche, les primeres poesies pertanyen al moviment expressionista, dins el qual fou radicalment renovador La seva lírica es basa en la negació de tot element científic, sociològic o psicològic dins el poema i intenta de considerar els aspectes ignots de l’home i del món Morgue 1913, Söhne ‘Fills’, 1913, Fleisch ‘Carn’, 1917, Schutt ‘Runa’, 1924 Defensà el règim nacionalsocialista en nom de la creença en un ordre demiúrgic que, per a ell, no es contradeia amb els postulats del nou estat Der neue Staat und die Intellektuellen ‘El nou estat i els intellectuals’, 1933 i Lebensweg…

Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia

Estudià dret a Colònia Diputat de la democràcia cristiana a partir del 1957, fou ministre d’afers alemanys 1962-63, cap del grup demòcrata-cristià 1964-73, president de la CDU 1971-73 i ministre d’afers interalemanys 1982-83 En 1983-84 fou president del Bundestag

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…

Periodista a Berlín, fou conegut com a dramaturg abans de la Primera Guerra Mundial, amb obres com Die Ehre ‘L’honor’, 1889, Heimat ‘Pàtria’, 1893, etc Les seves novelles ofereixen un retrat de la terra nadiua, com, per exemple, Frau Sorge 1887 També són remarcables les seves narracions Litauische Geschichten ‘Històries lituanes’, 1917