Resultats de la cerca
Es mostren 629 resultats
cins rals
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.
Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent
perfilògraf
Construcció i obres públiques
Aparell destinat a mesurar les irregularitats del perfil longitudinal de la superfície d’una calçada.
Els tipus més utilitzats són el de Chloe, el de Rheinhart i el RAL
coronat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Ferran I de Nàpols.
El seu valor fou equiparat al del ral o carlí d’argent de Nàpols
Montner
Vista parcial de Montner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre el pla d’Estagell, a la vall de l’Aglí, i el puig de Montner (507 m alt), al sector de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, a l’E del coll de la Batalla, drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, el qual constituí des del tractat de Corbeil (1258) la frontera franco-catalana i que aflueix a l’Aglí per la dreta.
La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba al límit del…
Sant Pau de la Calçada
Poble
Poble del municipi de Figueres (Alt Empordà), situat al SE de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.
L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà
Jaume II d’Aragó crea a València la moneda d’argent valenciana, el divuitè
Jaume II d’Aragó crea a València la moneda d’argent valenciana, el divuitè, també anomenat croat, groc o ral d’argent
Castell d’Hagon (Fraga)
Art romànic
Aquest castell fou construït a instàncies del rei Alfons el Bataller durant la campanya contra Lleida i Fraga que emprengué l’any 1116 D’acord amb la tàctica militar de l’època, el rei aragonès, tot i l’oposició dels sarraïns, construí el castell d’Hagon com a posició avançada des d’on els seus homes havien d’hostilitzar la ciutat de Fraga constantment Així, segons reporta J Salarrullana, ho consignen Annals Compostellans “Post hoec Adefonsus… inde Leridam et Fragam vastando peragravit, et super Fragam castrum quod dicitur Hagon aedificavit, quod postea sarraceni expugnare molitl sunt et ab…
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
riu de Lladura
Riu
Afluent de capçalera de l’Aude, al Capcir, que neix al pic Peric, al sector N del massís del Carlit, com a emissari dels estanys de Camporrells.
Després de rebre, per la dreta, el riu de Balcera, passa per Formiguera i s’uneix al seu collector, per la dreta, vora el poble de Ral La vall de Lladura és boscada