Resultats de la cerca
Es mostren 10010 resultats
Ramon Calbó
Cristianisme
Eclesiàstic i missioner.
Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat de sacerdot el 1888 Per la seva intensa tasca de missioner a les selves bolivianes fou nomenat administrador apostòlic de Beni i bisbe de Catena 1919
Ramon Calafat
Historiografia
Historiador.
Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818 Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del PS Francesc de la ciutat de Palma 1785, Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma 1786 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma 1787
Ramon Bussanya
Política
Literatura catalana
Polític i traductor.
Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que Josep-Melcior Prat inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835 ingressà a l’…
,
Ramon Busquets
Cristianisme
Missioner del col·legi d’Ocopa.
Participà amb Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla 1799-1807, i escriví un Diario de la expedición Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba
Ramon Ribera
Història
Hel·lenista.
Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues
,
Ramon Llombard
Arquitectura
Arquitecte.
Actiu a Catalunya El 1175 es comprometé a tancar la volta de la seu d’Urgell, acabar el cimbori i aixecar les torres, cosa que explica l’estructura llombarda de l’obra
Ramon Dalmau
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça, probablement català o llenguadocià.
Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona 1076, en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant…
Ramon Berenguer
Cristianisme
Abat de Sant Martí del Canigó (1360-80).
Entre el 1366 i el 1370 concedí la redempció dels mals usos als habitants d’Odelló, Vilalta, Pardinella, Èguet, Targassona, el Pla i Marquixanes El 1374 la seva abadia fou assaltada i robada i ell i els seus monjos empresonats i maltractats per l’infant Jaume IV de Mallorca, que incendià i destruí també el castell i el poble del Vernet El 1375 el rei Pere III de Catalunya-Aragó els donà la seva protecció i l’infant Jaume li féu retornar els béns usurpats
mestre Ramon
Escultura
Escultor.
Autor del retaule en alt relleu d’alabastre del cor de la capella de Sant Antoni del castell de Santa Pau Garrotxa, obra signada i datada el 1340 Barcelona, coll particular
Josep Ramon
Història del dret
Jurista, fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599).
Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina