Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
François de La Rochefoucauld

François de La Rochefoucauld
© Fototeca.cat
Història
Moralista francès.
Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista
Francesco Carrara
Història del dret
Jurisconsult italià.
Fou un dels principals teòrics de l’escola clàssica de dret penal Fou professor a Lucca i a Pisa 1859 i membre de la comissió que redactà el projecte de codi penal italià Es mostrà contrari a la pena de mort Entre les seves obres hom pot esmentar Lezione sul grado nella forza fisica del delito 1870, Lineamenti di pratica legislativa penale 1874 i Studi sul diritto perfetto 1879
Francesc Novella
Literatura catalana
Llatinista i cronista.
Doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, i d’unes Breues rethoricae institutiones 1621 Estigué vinculat com a secretari a diversos certàmens valencians de la primera meitat del s XVII, dels quals redactà la crònica per exemple, la Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran València 1608
Joaquim de Bolòs i Saderra
Comunicació
Història del dret
Advocat i publicista carlí.
Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial
Josep Barunat
Esport general
Dirigent esportiu.
El 13 de febrer de 1896 participà en els treballs per a l’establiment de la primera federació estatal de ciclisme, la Unió Velocipèdica Espanyola, i en l’edició del seu butlletí oficial, en qualitat de vicepresident La temporada següent redactà els primers reglaments i el 1899 traslladà la seu de Madrid a Barcelona Ocupà llavors la presidència de la UVE i participà en l’organització del Gran Premi UVE i el Gran Premi Unió
Miquel de Cordelles
Història del dret
Jurista.
Noble, doctor en drets, fou regent del consell reial i del Consell d’Aragó El 1586 fou nomenat per Felip II de Castella membre de la comissió que redactà la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya Per disposició testamentària del seu oncle Jaume de Cordelles féu construir l’edifici del Collegi de Cordelles 1593, del qual fou primer patró i al qual, en morir, llegà la seva valuosa biblioteca jurídica
Jeroni de Santa Fe
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i polemista d’origen jueu (Yehošu‘a Lorquí); fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril del 1412.
Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus
Francesc de Mèscua
Literatura catalana
Poeta navarrès.
Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
llanterner
Història
Menestral que fabricava llanternes i objectes de llauna.
L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina