Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Miquel Corominas i Ayala
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1976 Desenvolupa la seva activitat professional a través de CCRS arquitectes, de la qual fou fundador els anys vuitanta Treballa en planejament territorial i municipal per a diverses administracions Ha redactat, entre d’altres, el Pla Director de la Vall d’Hebron i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona els plans municipals de Vidreres, Sant Pere Pescador, Vic, La Orotava Tenerife, Lepe i Almonaster la Real Huelva el pla insular de Tenerife la reforma del Port de Bríndisi Itàlia i la reordenació viària a la conca…
Repartiment de Mallorca
Història
Repartiment de cases i terres de l’illa de Mallorca fet arran de la conquesta.
És contingut en un llibre que sembla haver estat redactat el 1232 per l’escrivà Pere de Santmelió, però conté també la transcripció d’acords del 1230, i continua amb d’altres fins el 1273 És guardat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona i n'hi havia un altre exemplar a Mallorca, en part en llatí i en part en àrab, del qual es conserva una còpia de 1267-69 a l’Arxiu Històric És un text del més gran interès per al coneixement de l’illa immediatament abans i després de la seva incorporació als dominis de Jaume I Pròsper de Bofarull el publicà el 1856, però Josep MQuadrado ja l…
Santa Maria de la Serra de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
La Serra és un dels petits nuclis de l’actual municipi de la Baronia de Rialb que depengué de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb abans, Sant Iscle de Rialb Jussà, circumstància que encara es manté Això es comprova l’any 1075, en què Guitard Isarn de Caboet féu donació propter nupcias a la seva esposa Gibellina d’un alou que es trobava al terme de Rialb, a l’apèndix de Sant Iscle, en el lloc anomenat la Serra El topònim la Serra ja consta en un document fals de l’any 888, de donació al monestir de Ripoll de l’església de Santa Maria de Gualter que fou …
Daniel
Bíblia
Personatge bíblic, heroi del llibre que porta el mateix nom, segons el qual procedia d’una noble família de Judà, d’on fou bandejat molt jove, en produir-se la invasió de Nabucodonosor el 605 aC.
Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua…
manifest dels Trenta
Història
Escrit signat per trenta anarcosindicalistes de Catalunya a l’agost del 1931.
Significà un esforç per a fixar una posició constructiva envers el paper del moviment obrer dins la Segona República i alhora era tot un programa contra el predomini de la FAI dins la CNT Hom assenyalava els recursos de poder i resistència de l’estat i de la classe capitalista i recriminava els intents d’unes minories enfront de la seva proposta d’una preparació sindical a llarg terme El manifest sembla que fou redactat per Àngel Pestaña, i entre els signants cal destacar Joan López, Agustí Gibanel, Ricard Fornells, Progreso Alfarache, Camil Piñón, Joaquim Cortès, Pere Massoni,…
Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Vers l’any 1300, el comte d’Empúries, Ponç V, enfrontat amb el rei i amb el bisbe de Girona, féu construir una sèrie de fortificacions, una de les quals fou el Castell d’Empordà, situat al lloc que aleshores anomenaven Llaneres, molt proper a la Bisbal En un document redactat l’any 1303, s’esmenta que el comte d’Empúries “ ha feta força novella a Laneres qui és del terme de Monells, qui és de la jurisdicció del destret de Gerona” El castell d’Empordà fou enllestit abans del final del segle XIII, i l’any 1301 ja pogué ésser lliurat al cavaller Guillem de Vilagut L’actual…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest…
Pere Màrtir Anglès
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Dominicà, gramàtic i historiador.
Publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744 Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un diccionari català-llatí i el Lumen Domus , continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en català El Prontuario tingué èxit i —si hom jutja per les referències dels coetanis— feu, en certa manera, autoritat De fet, és una…
Sant Climent del Soler (Bolvir)
Art romànic
És mencionada per primera vegada juntament amb Sant Grau de Talltorta en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, que pretesament fou redactat el 819 però que en realitat és de mitjan segle XI L’església de Sant Climent del Soler apareix també l’any 1261, en què es consigna el mas de Sant Climent Tingué consideració de parròquia des de molt antic, ja que en la visita arquebisbal de 1312-14 figura com a única parroquial del terme de Talltorta Segons J Martí Sanjaume, al principi de segle es coneixien les ruïnes d’aquesta església que feien encara…
Santa Eulàlia de Cerqueda (Alàs i Cerc)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del 1073 de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina