Resultats de la cerca

Deixeble d’Esteve Marc i, a València, de Carreño Alternà la seva producció entre València i Madrid Té obres religioses a les agustines i als carmelitans calçats de València

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics

Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca

Actuà a la catedral de Sevilla, probablement com a mestre de capella, des del 1507 Deixà disset villancets i també alguns motets, himnes, una missa i altres obres religioses polifòniques

És interconfessional i sosté els principis bàsics de la Reforma Durant el s XIX es distingí en la defensa de les minories religioses perseguides Actualment la seva importància ha minvat

Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà

Estudià teologia a Wittenberg i fou nomenat pastor 1651 És, després de Luter, l’autor de cançons religioses més popular Les seves composicions foren recollides a Geistliche Andachten ‘Devocions espirituals’, 1667

Deixeble de Jeroni Suñol Installà a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, les quals també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines

És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa 1916 i Los tres libros del cristiano 1916, reeditada diverses vegades

Fou mestre de capella de la Concepció, a Barcelona 1894, i crític musical de “Las Noticias” Escriví nombroses obres religioses, de música de cambra i cançons Publicà el mètode El órgano moderno