Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
córrer
Haver d’ésser pagades certes coses, com ara lloguers, rendes, interessos, etc, a comptar d’un moment determinat.
comú
Dret administratiu
Conjunt de l’actiu (béns, rendes, imposicions i altres ingressos) i del passiu d’un comú o municipi.
Josep Canton
Història
Usurer milanès establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau 1810 per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que…
fet imposable
Economia
Concepte utilitzat en dret tributari per a fer referència al naixement de l’obligació tributària és un fet jurídic establert per una llei reguladora d’un impost que descriu un acte o acció que comporta el pagament d’un determinat tribut.
Per exemple, a l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, el fet imposable és l’obtenció de rendes, bé siguin procedents del treball, mobiliàries o d’una altra mena A l’ordenament jurídic espanyol, la Llei general tributària LGT —llei 59/2003 de 17 de desembre— determina en el seu article 20 que “el fet imposable és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixat per llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària”
recuperació
Economia
Etapa del cicle econòmic que enllaça la contracció amb l’expansió o prosperitat.
Després d’una etapa caracteritzada per una disminució de la velocitat de creixement de la renda i, per tant, de disminució de la inversió, s’inicia la fase de recuperació com a resultat d’un increment de la inversió, sia per motius exògens a l’activitat econòmica, sia perquè la capacitat productiva existent ha arribat a un nivell inferior al de producció adequat Un cop iniciada, la despesa extra crea una ocupació extra i unes rendes extres que al mateix temps induiran a augmentar les despeses
tractat de Baiona
Història
Tractat conclòs a Baiona el 9 de maig de 1462 i signat per Joan II de Catalunya- Aragó a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny, en plena guerra civil catalana.
Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure
Sibil·la de Palou
Història
Comtessa d’Empúries i vescomtessa propietària de Bas (1247-80), succeí el seu pare Simó de Palou.
Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona
Santa Maria de Vacamorta (Foradada)
Art romànic
Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta
Joan Josep de Ponç i de Guimerà
Història
Noble.
Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina