Resultats de la cerca

Pot afectar el contingut vici en la forma de jutjar o l’origen i la forma vici en la forma de procedir En ambdós casos pot tenir lloc la presentació de recurs de cassació, per infracció de la llei i per defecte de forma, respectivament, l’existència del qual comporta que el negoci sigui anullable

Per a a, b i c costats i A, B, C, angles d’un triangle esfèric, hom té, per al costat a el grup cos a = cos b cos c + sin b sin c cos A sin a sin B = sin b sin A sin a cos B = cos b sin c - sin b cos c cos A i, per permutació cíclica, els grups corresponents als costats b i c

Els poliens conjugats no en donen cap d’anàloga És una banda relativament de poca intensitat, que amb espectòmetres de gran poder de resolució es manifesta composta per diversos pics molt junts

JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu superior representa…

Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…

Aplicà la teoria de grups a la resolució de les equacions diferencials, i creà, així, la teoria dels grups continus i les àlgebres que porten el seu nom És autor de Theorie der Transformationsgruppen 1893

Estudià els mètodes per a resolució dels problemes de la teoria matemàtica de l’elasticitat i la mecànica dels medis continus Ha publicat nombrosos llibres i articles que l’han fet mundialment conegut i famós