Resultats de la cerca
Es mostren 2708 resultats
relleu apalatxià
Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
ute
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup xoixon, de la família lingüística utoasteca, que habitava a l’W de Colorado i a l’E d’Utah.
Eren recollectors i caçadors nòmades, i vivien en petits grups familiars Després de les guerres índies 1864-70, vengueren llurs terres als EUA En resten uns 4 000 a les reserves de Colorado i d’Utah
Tragó de Segre
Poble
Poble del municipi de Peramola (Alt Urgell), a la dreta del Segre, davant d’Oliana.
De la seva església parroquial Santa Llúcia, allunyada del poble, en depèn la de Nuncarga Les terres d’horta a la riba del Segre resten afectades per l’embassament del pantà de Rialb iniciat el 1999
Santa Maria d’Escaró
Art romànic
Església situada al Veïnat d’Avall del poble d’Escaró, de la qual no resten vestigis No és documentada fins el 1346, però és molt possible que el seu origen fos molt anterior, en època romànica
Crantor
Filosofia
Filòsof grec de l’Acadèmia antiga.
Limità el seu pensament al camp ètic i adoptà un criteri de moderació enfront del rigor cinicoestoic, i inaugurà una tradició d’escrits consoladors amb la seva obra Sobre l’aflicció , de la qual resten fragments
torre manresana
Torre manresana dels Prats de Rei (Anoia)
Fototeca.cat
Història
Torre de defensa pròpia de l’antic comtat de Manresa, de planta circular, amb una sola entrada, 5 m damunt el nivell del sòl, amb una plataforma des d’on hom feia senyals de foc o de fum.
Resten els topònims de la Manresana de Prats a Prats del Rei, la Manresana de Sant Ramon del Portell, una torre Manresana ara desapareguda, prop de Linyola, i la partida de la Manresana, al terme de Juneda
priorat de Garraf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), a Garraf (Sitges), fundat el 1163 per Alfons I.
Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona Tingué una escassa vitalitat del s XIV ençà només tenia prior El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp Només en resten unes escasses ruïnes
Castelló d’en Bas
Castell
Antic Castell situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt.), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas, dins el municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa).
Esmentat ja a mitjan s XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis En resten escassos vestigis en canvi, se'n conserva l’església com a santuari Sant Miquel de Castelló
culte de la raó
Filosofia
Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
Talment que resten excloses, o almenys radicalment invalidades, totes les altres maneres d’enfrontar la realitat que no siguin estrictament racionals, i àdhuc racionalistes, o totes aquelles manifestacions del real que no es deixen explicar per la sola raó
castell de Calonge
Vista de les restes del castell de Calonge i de l’església de Santa Fe
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), situat a 615 m. d’altitud sobre un turó a llevant del terme.
Hi resten notables llenços de murs i una sala coberta amb una perfecta volta de canó que obre la seva gran arcada vers el costat de migdia A prop està situada l’església parroquial de Santa Fe de Calonge