Resultats de la cerca

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial

El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista

Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil

Deixeble de Léon Bonnat, s’orientà vers una temàtica d’escenes de la vida obrera Les rabouteurs de parquet , 1875 Louvre i de vistes de París Le pont de l’Europe , 1876 Petit Palais, Ginebra Gran mecenes d’artistes impressionistes, amb els quals exposava habitualment, reuní una important collecció d’obres d’aquest moviment, que llegà a l’Estat francès i que només li fou acceptada en part

Deixeble, a París, d’Hermen Anglada i Camarasa, participà als Salons de París S'installà a Mallorca durant la Primera Guerra Mundial i adquirí la fortalesa d’Albercutx Pollença, que li fou expropiada des de la guerra civil de 1936-39 per l’exèrcit, on reuní una collecció de quadres Hom el coneixia a París com el pintor dels núvols, i a Mallorca pintà paisatges i costums de l’illa

Deixeble de Francesc Galí Es presentà a Barcelona el 1917, i l’any següent anà a París El mateix 1918 s’incorporà de nou a Barcelona, a l’ Agrupació Courbet , acabada de fundar, i més tard es retirà als seus negocis Reuní una important collecció de pintura gòtica hispànica on sobresortien peces d’Huguet, Pere Serra, Bartomeu Baró, que el 1959 li fou adquirida pel Museo de Bellas Artes de Bilbao

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes