Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
aballestar
Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.
cop d’ariet
Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant, una…
Marededéu d’una col·lecció particular
Talla Vista de la imatge que cal datar no pas abans dels primers decennis del segle XIII F Tur En una important collecció particular de Mieres es conserva una interessant imatge romànica de la Mare de Déu amb el Fill És un exemplar de fusta i molt malmesa pel pas dels segles li han estat amputades ambdues mans i el Nen ha desaparegut És una talla policromada de la qual encara resten indicis a la cara i als vestits La imatge fa 61 cm d’alt És coronada amb una toca que li penja per l’esquena, emmarcant uns foscos cabells lleugerament ondulats Porta una túnica d’escot rodó i de cintura alta, a…
superposició
Matemàtiques
Principi geomètric segons el qual figures iguals admeten un moviment rígid o isometria que transforma l’una en l’altra.
Aquestes figures són dites superposables així, dos triangles de costats iguals ho són El principi de superposició permet de classificar les figures Aquest és l’objecte central de la geometria mètrica
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
magatzem
Cinematografia
Fotografia
Estoig impermeable a la llum, rígid i generalment recarregable, que serveix per a emmagatzemar-hi trossos de pel·lícula o plaques.
Pot ésser incorporat a la càmera i, un cop impressionada la pellícula o la placa, en pot ésser separat a plena llum Permet de treballar contínuament amb una cambra sense necessitat d’un lloc fosc per a recarregar, i proporciona una protecció completa al material sensible, tant abans com després de l’exposició
arcs congruents
Matemàtiques
Arcs circulars entre els quals es pot establir un moviment rígid o isometria que transformi l’un en l’altre.
arnès blanc
Parts de què es compon l’arnès blanc: 1, bacinet; 2, gorgera; 3, cuirassa; 4, pansera; 5, faldatge; 6, escarselló; 7, espatllàs; 8, colzera; 9, amantbraç; 10, manyopa; 11, guantellet; 12, cuixot; 13 genollera; 14, gambera; 15, sabató (estàtua d’argent de sant Jordi, 1425, capella del palau de la Generalitat, Barcelona)
© Fototeca.cat
Militar
Expressió emprada a partir del s. XV per a designar l’armadura de ferro rígid o d’acer polit ( arnès
).
Josafat
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Josafat (1906) de Prudenci Bertrana.
Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…
Joan Reixac
Pintura
Pintor.
De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…