Resultats de la cerca

Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló

El seu llibre Revelationes constitueix una bona font de l’espiritualitat medieval Influí sobre la mística alemanya i preparà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Cal distingir-la de l’abadessa del mateix monestir Gertrudis de Hackeborn 1232-92 Bé que no ha estat oficialment canonitzada, hom en celebra la festa perquè el papa Inocenci XI la introduí al martirologi romà el 1677 La seva festa se celebra el 15 de novembre

El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra El 1832 es casà amb Josep M Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana Vídua 1882, es dedicà a l’acció de caràcter benèfic Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor Collaborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques

Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920

Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

El Tribunal Suprem de l’Índia sentencia que el santuari d’Ayodhya, a l’estat d’Uttar Pradesh, correspon als hinduistes i no als musulmans La disputa pel lloc sagrat fa dècades que dura i tingué un moment especialment greu el 1992, quan l’enderrocament de la mesquita de Babri, construïda al segle XVI, va provocar enfrontaments que van deixar més de 2000 morts Tanmateix, el veredicte dona lloc a protestes i a demandes de revisió

Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població

Titulat el 1920 Contractista d’obres i collaborador de Goday escola Ramon Llull, Florensa escoles del Guinardó, Jujol palau de la Pedagogia, 1927, de l’enginyer militar JSans Govern Militar, 1929, de Quintana escalinata de la Sagrada Família, 1950, Feu Sant Miquel dels Sants, 1952 i Cendoya Esclaves del Sagrat Cor, 1954 Restaurà les voltes del Pi 1940 i l’església de Linyola 1965 Fou encarregat de la càtedra de coneixements de materials a l’Escola d’Arquitectura

Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte