Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…
Nikolaus von Amsdorf
Cristianisme
Teòleg alemany.
Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…
Pere Llombard
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es divideix l’…
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat etern de les…
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…
cisma
Cristianisme
Acte pel qual hom se separa de la comunió eclesial, o situació que se’n segueix.
La importància teològica del cisma és el resultat de la importància de l’única Església per a la salvació que els papes antics sintetitzaven en el principi extra Ecclesiam nulla salus En principi, el cisma es diferencia de l’heretgia i suposa la separació formal de la comunitat de l’Església o el refús d’alguns dels seus elements essencials per exemple, de rebre algun dels seus sagraments i en particular l’eucaristia, símbol de comunió eclesial normalment s’ha presentat en la història com a refús d’acceptar l’autoritat del bisbe de Roma Cisma d’Orient, Cisma d’Occident El Codi…
Emil Cioran
Filosofia
Filòsof romanès.
Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…
Txad 2018
Estat
Les eleccions legislatives, previstes per al 2015 i que s’havien de fer al novembre, van ser ajornades per manca de recursos per a la seva organització, amb un cost d’uns 100 milions d’euros D’altra banda, el president, Idriss Déby Itno, va reforçar els seus poders, ja que va ser aprovada al Parlament la reforma de la Constitució Els diputats opositors es van absentar en el moment de la votació per a mostrar el seu rebuig a uns canvis que amplien el mandat presidencial de cinc a sis anys Al Tibesti, una regió muntanyosa al nord del país, es van registrar combats entre el grup armat Consell…
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…
Sant Miquel de Lloberola (Biosca)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Lloberola, situat al nord de Biosca És al peu del castell de Lloberola, al costat d’algunes cases El primer esment del lloc de Lloberola s’ha de cercar en el testament del comte Ermengol I d’Urgell del 1007 1009, el qual manà que es lleguessin quatre parelles de bous que tenia a Lloberola com a almoines per a la salvació de la seva ànima La parròquia de Sant Miquel no és coneguda fins el 1065, que Ermengarda deixà en testament una coromina a Sant Miquel de Lloberola El capellà de Lloberola apareix esmentat en la relació del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina