Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Sheffield, on es doctorà el 1984 ha estat professor a la Universitat de Liverpool i és catedràtic emèrit de català al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on impartí classes del 1996 al 2021, quan es jubilà Especialitzat en l’avantguarda catalana i en autors valencians, ha editat i traduït Joan Salvat-Papasseit, Ausiàs Marc i Joan Fuster, i entre les seves publicacions cal destacar Sobre la poesia catalana contemporània 1996, Polifonia de la subversió 2000 i The Liberating Instinct in the Catalan Literary Tradition 2002 Ha estat…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…

Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon…

Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et…

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També treballà…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de Falla…

L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època són els…

Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des de la tomba,…