Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
Un any de COVID-19
Realització d'una prova PCR Antecedents i inicis de la pandèmia La pandèmia de la COVID-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 és filla de la globalització La mobilitat de persones, de productes a gran escala, el canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat, la contaminació durant els darrers cinquanta anys han fet que un brot epidèmic esdevingui pandèmia en un temps molt breu Teníem moltes alertes, però no se'n va prendre consciència La infravaloració de fenòmens anteriors d’infeccions ha portat a l'emergència sanitària de la COVID-19 Igual que el canvi climàtic, la desídia ha…
Ramon Espasa i Oliver

Ramon Espasa i Oliver
© Fototeca.cat
Política
Medicina
Metge i polític.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de…
Lluís Carreras i Aragó

Lluís Carreras i Aragó
© Xavier Carreras
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el…
Carles Ribas i Magrí
Medicina
Pediatria
Metge.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989, d’acord amb el bisbat de Barcelona i el Servei Català de la Salut, inaugurà al mateix…
Antoni Marí i Calbet
Política
Polític i metge.
Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear Durant més…
Activitats quotidianes en la vellesa
Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
Hospital Universitari de Bellvitge
Medicina
Centre hospitalari d’Hospitalet de Llobregat.
Creat el 1972 per la Seguretat Social, actualment pertany a l’Institut Català de la Salut És un dels 5 hospitals que hi ha a Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, cosa que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia, com poden ser els que requereixen cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, neurocirurgia o transplantaments Disposa De totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte la pediatria i l’obstetrícia Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a la Universitat de Barcelona En l’àmbit de la…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix tenen com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina