Resultats de la cerca

És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà Es formà, durant els ss XVIII i XIX, a l’indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553 El 1879 hi fou erigida una capella Sant Josep, que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l’antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l’Ajuda Dins el terme, a més de 571 h en poblament disseminat, es troben l’antiga parròquia de Santa Maria Savall, l’antiga quadra d’ Aguilar i el raval de l’estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme…

D’emplaçament desconegut, bé que cal situar-la a l’apèndix del terme on hi ha la capella de Santa Maria Savall, lloc on s’enterraven els antics cavallers Cassoles o Casulis Cassoles és citat com una vila rural del terme del castell de Sant Esteve l’any 898 Els cavallers Cassoles són coneguts des del 1121 i el 1200 Dolça de Cassoles, pubilla, es casà amb Bernat Alfanec de Muntanyola El cognom, però, no va desaparèixer fins els volts de l’any 1350, quan la família s’havia refós amb els Castellcir La domus és citada com un simple mas l’any 1370 i el segle següent ja se’n perd la…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, i els continuà al Conservatori Nacional Superior de París, on el 1976 obtingué el primer premi de final de carrera A partir d’aleshores estudià música antiga a Viena i Basilea, on tingué com a mestre J Savall Ben aviat passà a formar part de conjunts com el Concentus Musicus de Viena, Hespèrion XX o l’Academy of Ancient Music, i ha estat membre del Quartet Mosaïques, a més de compondre un trio amb P Cohen i E Höbarth El 1984 fundà l’Ensemble Mosaïques i obtingué la plaça de professor de violoncel barroc al Conservatori…

Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una cosa rara ,…

Estudià musicologia a la Universitat de Harvard El 1973 es traslladà a Europa, on es perfeccionà amb Emili Pujol, Alfred Deller i Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis Fou un dels membres fundadors del conjunt Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall des del 1974 Posteriorment, ha realitzat una important carrera com a solista amb aparicions arreu del món Les seves interpretacions abracen diferents instruments, com la viola de mà, la tiorba, la guitarra o el llaüt Resideix a Suïssa i és professor de la Schola Cantorum Basiliensis De la seva impressionant…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups…

Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions fejocistes, i director del diari “Catalònia”, a Tarragona 1935-36 Després de la guerra civil de 1936-39 dirigí “Tú”, òrgan de les GOAC, a Madrid Ha publicat els llibres Oasi 1931, L’anticrist a les escoles 1934, Calaixera de romanços reusencs 1966-67, tres monografies locals Entre vinyes i telers La vida de Sant Llorenç Savall 1968, Plegamans 1969, Montgrony 1969, un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní 1971 i un estudi sobre la devoció popular, Oracions, eixarms…