Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
mà d’obra
Economia
Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
L’anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
separatisme
Política
Voluntat atribuïda a un grup humà, localitzat geogràficament i que té una real o suposada personalitat regional o, més sovint, nacional, de separar-se de l’estat del qual forma part per constituir, en exercici del dret dels pobles a l’autodeterminació, un nou estat independent i plenament sobirà.
S'identifica, per tant, amb els termes secessionisme o independentisme Altrament, el separatisme no ha estat objecte de cap definició jurídica i no figura dins les matèries tractades en dret internacional o en les relacions internacionals, la qual cosa ha fet que sovint hagi estat manipulat conceptualment Els sectors més unitaristes dels estats amb minories nacionals freqüentment han titllat de “separatista”, intentant així desqualificar-la, qualsevol demanda autonòmica o descentralitzadora, per modesta que fos, alhora que han negat la sobirania del territori separatista i, per…
Lodosa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, delimitat al S per La Rioja i drenat per l’Ebre.
És un centre industrial en el qual destaquen els sectors químic, de materials de construcció, del cautxú i alimentaris El regadiu afavoreix el cultiu d’hortalisses especialment espàrrecs, i remolatxa, a més de llegums i patates
Legazpi
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a l’E de Mondragón i drenat pel riu Urola.
És un centre industrial amb gran activitat en els sectors metallúrgic, químic i paperer N'és remarcable, des del punt de vista arquitectònic, l’església parroquial, del s XVIII, l’ajuntament i les cases del barri antic
barri residencial
Urbanisme
Barri en el qual domina la residència; portat a l’extrem, esdevé el barri dormitori.
El concepte de barri residencial no fa referència, urbanísticament, a l’estatus social dels habitants del barri, bé que l’ús vulgar sol aplicar-lo, inexactament, als barris o sectors urbans en els quals domina l’edificació luxosa
Reclamen una llei de la música
Sis entitats es reuneixen al Círculo de Bellas Artes de Madrid per a fer una roda de premsa reclamant una llei de la música Demanen un tracte d'igualtat amb altres sectors culturals, com el teatre i el cinema
Čudskoje
Llac
Llac del nord d’Europa, fronterer entre Estònia i Rússia.
Comunica pel sud-oest amb el llac Pskovskoje En són emissaris el riu Ēmajōgi, a l’oest, i el Narva, al nord Les ribes són planes i, en alguns sectors, pantanoses L’any 1242 Aleksandr Nevskij hi derrotà els cavallers teutons
Lliga Regionalista
Partit polític
Partit catalanista fundat el 25 d’abril de 1901 que fou majoritari en la dreta catalana fins el 1936 i predominant en la vida política de Catalunya entre el 1914 i el 1923. Aglutinà els sectors conservadors regionalistes i catòlics, sota el lideratge social de la burgesia industrial i dels propietaris agraris, amb una àmplia presència entre professionals liberals, comerciants i classes mitjanes i un rellevant suport del clergat. El 1933 es reorganitzà i adoptà el nom de Lliga Catalana.
Història 1901-1904 La Lliga Regionalista fou fundada per la unió dels joves professionals catalanistes del Centre Nacional Català CNC i dels principals dirigents del Foment del Treball Nacional i dels gremis de comerciants de la Unió Regionalista UR per tal d’afrontar les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 L’acord de constitució es féu públic després de les eleccions, en què, enfront de republicans i de monàrquics, presentaren una candidatura pròpia integrada per Bartomeu Roberti Yarzábal, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres Planas i Albert Rusiñol i Prats La “candidatura…
Patents i innovació tecnològica a Catalunya (1882-1935)
Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes inversions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina