Resultats de la cerca

Especialitzat en fons, era el tercer d’una saga amb els seus germans Josep Maria, subcampió de Catalunya de 3000 m obstacles, i Modest, campió de Catalunya de la mateixa prova Membre del Sícoris de Lleida, aconseguí el títol de campió de Catalunya de 5000 m 1972, 1974 Durant la seva estada a la Residència Blume defensà la secció atlètica del Real Madrid 1977-79 També aconseguí, ja com a atleta independent, un títol d’Espanya de 30 km 1980 Disputà la marató als Jocs Mediterranis 1979 Acabà la seva carrera atlètica a l’Antorcha de Lleida

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Migcampista, desenvolupà la seva trajectòria a la Unió Esportiva Lleida 1981-96, amb la qual jugà una temporada a primera divisió Amb 501 partits oficials i 43 gols marcats fou, després de Rubio, el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Lleida

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

Pioner del piragüisme a Lleida S’inicià en la pràctica esportiva a divuit anys Construí la seva pròpia piragua i fou un dels primers a baixar de Balaguer a Lleida pel Segre Fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya de piragüisme que se celebrà al pantà de Selles A la dècada dels seixanta exercí com a vocal de la Federació Lleidatana de Piragüisme Fou un dels promotors del Club Cadí Canoë-Kayak, creat el 1964

Fou campió de Catalunya 1933 amb una marca de 34,52 m També participà en proves de llançament de pes Seguí competint durant uns quants anys després de la Guerra Civil

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

Feu obres a la seu nova de Lleida 1948, a la seu de Solsona 1950, i en altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973 Residí més d’un any a Nova York i, en tornar, s’installà a Bellpuig Urgell Conreà un figurativisme molt estilitzat i emprà tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc El 1996 creà la Fundació Jaume Perelló Bellpuig, per a la preservació i difusió de la seva obra i per a fomentar…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

El 23 d’abril de 1348, davant els estralls provocats arreu per la pesta negra, dirigí als paers de Lleida una epístola amb el títol Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats , considerat com el primer text mèdic originalment escrit en català, en el qual ofereix una detallada explicació de la malaltia basant-se en pressupòsits de la filosofia natural i amb una forta complexitat astrològica, censurava per la manca de providències higièniques i indicava els mitjans per a preservar-se’n L’any següent, Agramunt fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida